llengua i societat I

Unitat i diversitat lingüístiques

1. Les llengües romàniques

 
Les llengües romàniques formen una família lingüística i, per tant, comparteixen molts elements. Si ens fixem en el lèxic, per exemple, trobem més de 500 paraules de vocabulari bàsic provinents del llatí que són compartides per gairebé totes les llengües romàniques (lèxic panromànic).
 

LLATÍ	Català	Castellà	Francès	Italià	Portuguès	Romanès
DENTE(m)	dent	diente	dent	dente	dente	dinte
FLORE(m)	flor	flor	fleur	fiore	flor	floare
LAC[te]	llet	leche	lait	latte	leite	lapte
UNGULA(m)	ungla	uña	ongle	unghia	unha	unghie
VENTUS	vent	viento	vent	vento	vento	vânt

 

Així doncs, coneixent el català i el castellà, les altres llengües romàniques no ens són totalment desconegudes, al contrari, sense haver-les estudiat mai, ja en sabem algunes coses. Per tant, no ens ha de fer por encarar-nos a un text romànic i comprovar que moltes paraules ens són familiars i que, en alguns casos, fins i tot som capaços d’entendre’n el sentit.



 
 

Italià	Prima vuole ridere a poi cantare; alla fine sentiamo con le nostre orecchie come fa suonare il suo flauto, uno strumento di vento, che ha fatto con un tubo di ferro; essere ingegnoso è importante.
Francès	Il veut d¡abord rire et après chanter; à la fin nous sentons avec  os oreilles comme il fait sonner sa flûte, un instrument à vent, qui’l a fait d’un tube de fer: il est important d’être inventif.
Portuguès	Primeiro quer rir e depois cantar; por fim sentimos com as nossas orelhas como faz soar a sua flauta, un instrumento de vento, que fez de um tubo de ferro: ser engenhoso é importante.
Català	Primer vol riure i després cantar; al final sntim amb les nostres orelles com fa sonar la seva flauta, un instrument de vent, que ha fet amb un tub de ferro: ésser enginyós és important.

 

 

2. La llengua catalana

 
La llengua catalana és la llengua romànica que prové del llatí que els romans van implantar, a partir del segle III abans de Crist, a la zona que actualment forma Catalunya. A partir del segle XII, la llengua catalana es va implantar en altres territoris: a les Illes Balears, al País Valencià i a algunes zones de l’illa de Sardenya.
El domini lingüístic actual de la llengua catalana està configurat pels territoris següents:
 

1. Territoris d’Espanya	El principat de Catalunya Les Illes Balears El País Valencià (llevat de les comarques occidentals) La Franja de Ponent (comarques orientals d’Aragó) El Carxe (comarca de Múrcia)
2. Territori d’Andorra	El Principat d’Andorra
3. Territori de França	La Catalunya Nord
4. Territori d’Itàlia	L’Alguer (ciutat de l’Illa de Sardenya)

 
Els parlars de tots aquests territoris formen una unitat lingüística, és a dir, una única llengua. Malgrat això, el català presenta, com qualsevol altra llengua, varietats geogràfiques (dialectes), que es manifesten en els diversos aspectes lingüístics, sobretot en la manera de pronunciar, el vocabulari i la forma d’algunes paraules.
El lèxic comú a tots els dialectes està format per milers de paraules i algunes d’aquestes, en cada zona geogràfica, tenen realitzacions diferents. En altres paraules, hi ha mots exclusius o no compartit pel conjunt dels parlants. 
 

 

Paraules característiques dels parlars balears	Paraules característiques dels parlars valencians	Paraules característiques dels parlars nord-occidentals
aidar al·lot, al·lota ca calces calçons capell doblers horabaixa idò jai manco moix nígul nin, nina pitxer qualcú sadoll safannària tassó xot	bes bescoll cotó en pèl creïlla desllunat dacsa eixir, eixida espill fumeral hui lletuga llima orellals palometa prompte raïl roín, roïna safanòria vesprada xic	bajoca canella catxap corder espill estalzí granera fumeral maçana madrina moixó muricec padrí panís roig romer timó trebol silló xut

Exercicis
Traduccions