dimecres, 24 d’abril del 2013

ortografia m/n


Les grafies M i N no presenten cap dificultat quan van davant de vocal, però poden ocasionar alguns problemes ortogràfics quan van davant de consonant.

1. S'escriu m davant de b, p, m:
       ombra, embellir, embenar, omplir, campió, companyia, immens, commoure
    Són excepcions d'aquesta regla els mots compostos: benparlat, enmig benmereixent, tanmateix, granment...

2. S'escriu m davant de f:
Els compostos de circum i amfiamfibi, amfiteatre, circumferència...
I en els mots: àmfora, càmfora, èmfasi, pamflet, triomf, xamfrà, simfonia, nimfa, limfa, pàmfil, trumfo, samfaina...
    Però s'escriu n davant de f en paraules que comencen en els prefixos:
con-: confessar, confitar, conferència...
en-: enfeinat, enfilar, enfocar
in-: inflar, informe, infermer

3. S'escriu n davant de vcanvi, convent, enveja...
    Excepcions: tramvia, triumvir i derivats

4. Davant n s'escriu m o n segons la pronúncia:
    alumne, amnistia, columna, gimnàstica, solemne, somni
    innat, innecessari, ennegrir, perenne

Cal parar atenció:
A la grafia de les paraules: comte, impremta, empremta, premsa, somriure, somnàmbul, mnemotècnic...
A la diferència entre comte (títol nobiliari), conte (rondalla) i compte (càlcul)

Exercici

dimecres, 17 d’abril del 2013

El Complement Directe i el Complement Indirecte

Subjecte i predicat

1-    Analitza les oracions següents separant el SNs del SVp Si el subjecte és el·líptic, escriu-lo entre parèntesi:


Ahir vam comprar una tenda de campanya  als encants.

No he rebut cap carta des de l’agost.

Aquest any celebrarem la diada de Sant Jordi al centre.

Has copiat malament la meva adreça.

Aquestes vacances  vam tornar de Torredembarra ben bronzejades.

Nosaltres tornarem a les dues.

M’agraden molt les novel·les d’intriga.

Tots nosaltres dubtem de la seva sinceritat.

L’amic holandès de la meva germana navegarà pel mar Mediterrani.

Dins l’aula els alumnes fan un dibuix de l’ermita de Sentfores.

Has donat el llibre de botànica  a la Mònica.

Va donar-los bona impressió.

dimecres, 10 d’abril del 2013

el sintagma verbal

Els sintagma verval es una conjut de paraules que tenen com a element més important, el verb.

El verb ens aporta informacio sobre: persona, nombre, temps, aspecte i mode.

Primer, llegim...

1. L’estany de Bunyola
2. L’Everest és la muntanya més alta del món
3. El sabater de la cantonada
4. Nosaltres juguem a bàsquet a la pista del pati
5. Les pluges de tardor
6. Demà vindran a casa les meves amigues
7. El meu amic Sebastià Llorenç
8. T’ho explicaran aquells nins
9. Celebrarem l’aniversari del Vitto
10.Va nevar tota una setmana seguida
11.Feliciteu a na Neus!
12.Demà plourà.

Ara, poc a poc podem anar contestant...

  • Subratllam els enunciats que siguin incomprensibles i sense sentit? A aquests enunciats, què els falta per tenir el sentit que no tenen?
  • Podem fer ara una definició del concepte d'oració? 
  • De la resta d'enunciats, tot prenent els números 2 i 4, podem dir de qui o de què parla l'enunciat? Com s'anomena aquesta part de l'oració? I la resta, com s'anomena?
  • Quina coincidència hi ha entre la primera part de l'oració i el verb.
  • Cerca dos enunciats en què el subjecte no es trobi en primera posició. Són oracions?
  • Quin és el subjecte dels enunciats 9 i 11: primer, cercam el verb: segon, podem dir quina persona i quin nombre té el verb; tercer, quines paraules representen qui o què fa l'acció verbal, que a més concorden amb el verb, en persona i nombre; quart, com s'anomena aquesta mena de subjectes.
  • Quin és el subjecte dels enunciats 10 i 12? Són oracions?

Ara podem fer més exercicis sobre subjecte  predicat
1. Transformi cadascun d’aquests enunciats en una oració.
a) Tres milions per un Van Gogh
b) Mal temps a les comarques del nord
c) Suport a la política del primer ministre
d) Crits d’indignació contra la tortura
e) Els polonesos, contraris a la pujada de preus
f) Un míssil contra un petroler: vuit morts al Golf Pèrsic
g) Demà, festa major a Gandia
h) Un terrassenc i una valenciana, millors esportistes de l’any
i) L’àrbitre, protagonista del partit
j) Cop de puny a un fotògraf 
2. Destria el subjecte del predicat en aquestes oracions.
És format, sobretot, d’aigua
A les fosques ja no piquen els mosquits
Xerren i xerren sense parar, aquests xiquets
iEl nin del veí sempre plora
És un gran amic, en pere
El meu oncle va molt ben vestit
Va nevar tota una setmana seguida
Tinc un quadre impressionista a l’estudi de casa meva
Sembla molt eficient la nova secretària
Parlarà d’aquest tema, el conferenciant?

3. Digues si en les oracions subratllades hi ha subjecte el·líptic (SE), predicat el·líptic (PE) o són impersonals (I).

a) ____ Demà anirem a Tiana.
b) ____ Qui t'ha dit això? El meu germà.
c) ____ No fan cas de res.
d) ____ Feia un fred glacial.
e) ____ Qui vol jugar amb mi? Jo
f) ____ Què volia la minyona? Demanava la clau de l'armari.
g) ____ A quina hora vindrà el teu germà? Vindrà a dos quarts de vuit.
h) ____ Què tens? Tinc mal de cap.
i) ____ Oi que és metge el germà de l’Esperança? Si, el meu germà.
j) ____ Tota la nit ha plogut.
k) ____ Qui és aquell que ha entrat? És el meu cunyat.
l) ____ On anireu? Anirem a la serra del Corredor.
m) ____ Porta'm un llibre.

4. Subratlla el predicat de cada oració.
a) El meu oncle m’ha regalat els llapis
b) Va arribar ahir de Vilanova, la Maria
c) Les pluges de la tardor esdevindran perilloses
d) Feia un fred aterrador
e) Avui l'enginyer s'ha acomiadat de la fàbrica
f) Romanien tranquils
g) Demà vindran a casa les meves veïnes
h) Les contínues distraccions d'aquells noi descoratjaven el vigilant
i) Els pares i les mares es senten amoïnats
j) Els excursionistes escalaven amb patiment

Més coses... CD i CI

dilluns, 8 d’abril del 2013

Sant Jordi 2013




Llegenda de Sant Jordi

Fa molt i molt de temps, el poble de Montblanc era devastat per un monstre ferotge i terrible, que podia caminar, volar i nedar, i tenia un alè tant pudent, que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l'aire i produïa la mort a tots els qui el respiraven.
El monstre era l'estrall dels ramats i les persones, i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Preocupats per la situació, els habitants de Montblanc van pensar en donar al drac, cada dia de menjar a una persona, per intentar calmar-lo. El problema, era trobar la persona que vulgues sacrificar-se cada dia per ser devorada pel drac.
I així fou com després d'una llarga discussió, els vilatans van decidir sortejar cada dia qui seria la persona que aniria a para a l'estomac del drac. I així ho feren, i sembla ser que la jugada els va sortir bé, l'abominable bèstia se'n deuria sentir satisfeta, perquè deixà de fer estralls i malifetes per aquelles terres.
Però heus aquí que un dia, la sort feu que li toqués ser devorada a la filla del rei. La jove princesa era molt simpàtica, amable, bonica i elegant. Tenia el cor de tots els ciutadans robats, i per aquest motiu centenars s'oferiren per substituir-la. Però el rei, afligit i adolorit, fou just i sever, la seva filla era com qualsevol altre. Si li havia tocat hi havia d'anar.
I així fou com la jove donzella sortí del castell per trobar-se amb la bèstia mentre tot el poble mirava desconsolat i afligit, com la princesa es dirigia cap al sacrifici. Però mentre la noia es dirigia cap al cau del monstre, un jove cavaller, amb una brillant armadura, muntat sobre un cavall blanc, es va presentar. La donzella se'l mirà i l'advertí:
- Fugiu! fugiu ràpidament d'aquí! noble cavaller, si us quedeu per aquí, apareixerà la bèstia i només us vegi us devorarà.
El jove cavaller, se la mirà i li contestà
- No patiu jove donzella.Si sóc aquí es perquè hi he vingut expressament. He vingut des de molt lluny per protegir-vos a vós i a alliberar el vostre poble d'aquesta fera.
No va tenir temps ni de dir això, que de cop i volta va sortir la fera, davant l'horror de la princesa i el goig del cavaller. Va començar una intensa però breu lluita, fins que el cavaller li va clavar una bona estocada amb la seva llança, que va deixar malferida a la terrible bèstia i la matar. De la sang que en brollà, en sorgí ràpidament un roser, amb les roses més vermelles que la princesa hagués vist mai, roser del que el jove cavaller en tallà una rosa i li oferí a la princesa.

Activitats: