practicam amb sinònims i antònims

Sinonímia i antonímia

Dos o més mots són sinònims quan tenen el mateix significat: parlar, conversar, enraonar, rallar, xerrar…

Són antònims els mots que tenen significats contraris o oposats.

exercicis: 

ACTIVITAT 418 
ACTIVITAT 419
ACTIVITAT 420
ACTIVITAT 421
ACTIVITAT 422
ACTIVITAT 423
ACTIVITAT 424
ACTIVITAT 425
ACTIVITAT 426
ACTIVITAT 427

sinònims

Sinonímia

1. Completa les frases següents amb els sinònims parcials que tens al requadre. (Tingues en compte que n’hauràs de repetir algun.)

a) S’ha ___________ el gerro.
b) Van haver d’____________ la porta.
c) La màquina de rentar s’ha ____________.
d) He _____________ aquests papers que no serveixen.
e) Se m’ha _____________ l’ampolla de l’oli.
f) M’he enganxat en aquest clau i se m’ha ___________ la brusa.

2. Tots els mots del requadre tenen el significat ampli de tros, però en cada cas hi ha, a més, un significat específic. Completa les frases amb el mot que hi correspongui:

a) Està nevant; les _____________ no em deixen veure el paisatge.
b) Que has estat al paller? Portes el jersei ple de ________ de palla.
c) Doneu aquests ______________ de pastís als nens.
d) No deixeu les ___________ de pa sobre la taula.

3. El verb fer té un significat molt ampli i sovint se n’abusa. Substitueix-lo en cada cas per un altre que tingui un significat més precís:
a) Tots els nois de la classe fem un equip de futbol.
b) Deu i deu fan vint.
c) Aquest home està molt gras, fa noranta quilos, pel cap baix.
d) La nostra gata ha fet tres gates.
e) No em faig amb aquesta noia; és molt antipàtica.
f) Estan fent una casa de dos pisos davant del centre comercial.
g) Vaig a l’hort a fer patates.
trencar, estripar, esbotzar, espatllar
bocins, , engrunes, volves, brins
h) Aquest noi hi està fet, als crits.

4. Substitueix les paraules en negreta de les frases per les que tens al requadre:
a) Generalment, entrem a l’escola a les vuit del matí.
b) Potser farem un viatge de final de curs.
c) Has de resoldre aquesta qüestió al més aviat possible.
d) Ho hem de parlar amb la tutora ja que tu no em fas cas.
e) Amb referència a la teva petició, encara no hi ha resposta.
f) Com a molt serem deu a l’excursió de diumenge.

5. Completa les frases amb el verb adequat:
a) Aquesta família ____________ mig quilo de pa cada dia.
b) ______________ aquestes mongetes, a veure si t’agraden.
c) S’ha _________ tot el pollastre i no n’ha deixat per a nosaltres.
d) Com que ha passat fam, ara ho ____________ tot.
e) Guardarem els ossos per al gos, perquè li agrada __________ -los.

6. Relaciona cada mot de la columna de l’esquerra amb el seu sinònim de la columna de la dreta i digues, en cada cas, quin dels dos és més culte: com més aviat millor, vist que, pel que fa, en general, a tot estirar, possiblement, tastar, consumir, rosegar, cruspir, devorar.

a. afalagar
b. robar
c. bonic
d. gràcies
e. trametre
f. quelcom
g. plata
1. sostreure
2. argent
3. mercès
4. alguna cosa
5. bell
6. enviar
7. adular

dictat

Primer el llegirem i després el repetirem fora ajuda!

1. En aquesta església la missa solemne és a les dotze.
2. Va cosir la disfressa de princesa abans de la festa.
3. La ceba és una hortalissa més aviat dolça.
4. Va deixar la cigarreta encesa al cendrer.
5. Tenim setze tasses de terrissa.

Grafies s / ss / c / ç / z

Grafies s / ss / c / ç / z


1.  A la plaça hi ha onze cases de pisos.
2.  Dissabte farem arròs a la cassola amb pèsols i trossets de conill.
3.  L'Ignasi pensa passar les vacances a França.
4.  Aquestes panses són massa dolces.
5.  La caça del cérvol va ésser difícil.

1. Normes d’ortografia

Ortografia de la essa sonora
NORMA 1 Entre vocals, la essa sonora es representa amb una essa (s).	-s-: camiasa, lesió, museu, paisatge, països, presagi, rosa...	Paraules amb essa sonora que en singular no duen essa final: anàlisi, crisi, dosi, èmfasi, hipòtesi, oasi, parèntesi, síntesi... Paraules que es pronuncien amb essa sonora: adhesió, decisió, explosió, frase, presumpte, residu...
NORMA 2 En els compostos de fons, dins i trans, la essa sonora també s’escriu amb una essa (s).	-dins-: endinsar -fons-: enfonsar, enfonsament trans: transitar, trànsit
NORMA 3 A principi de paraula idarrere consonant, la essa sonora es representa amb una zeta (z)	z-: zebra, zero, zona, zoo... Cons+z: donzella, dotzena, esmorzar, pinzell, quinze, senzill...
EXCEPCIÓ DE LA NORMA 1 Hi ha algunes paraules cultesque presenten una z entre vocals.	z-: amazona, trapezi, ozó, topazi...

Ortografia de la essa sonora
NORMA 4 A principi de paraula, la essa sorda es representa amb unaessa (s) o bé amb una ce (c).	s-: sabata, seient, síndria, sucre...	Paraules que es pronuncien amb essa sorda: agressió, comissió, discussió, dissoldre, expressió, impressió... Altres paraules d’ús freqüent que s’escriuen amb ç trencada: alçar, avançar, començar, calçat, confiança, creixença, força, llança...
	c-: ceba, cendra, cendrer, cent, cera, cérvol, cicló, cigonya, cinta, cirera...
NORMA 5 Entre vocals, la essa sorda es representa amb una essa doble (ss) o bé amb una ce (c) o una ce trencada (ç).	-ss-: arrissar, cassola, cuirassa, disfressa, emissora, massís, pallasso, passadís, pissarra, tassa...
	-c-: àcid, facècia, places, recinte...
	-ç-: abraçada, amenaçar, caçar, eriçó, plaça, puça, raça...
NORMA 6 A final de paraula, la essa sorda es representa amb unaessa (s) o bé amb una c trencada (ç).	-s: arròs, bus, cabàs, dilluns, fals, llapis, massís, tros, vernís, tapís...
	-ç: avanç, avenç, braç, capaç, comerç, descalç, dolç, esforç, estruç, feliç, glaç, març, veloç...

1.  Classifica els mots següents segons el so de la grafia en negreta:

cosina, passeig, dipósit, televisor, bicicleta, paisos, biessol, presó, arrissar, antesala, piscina, Ignasi, tossut, noblesa, tassa, pólissa, vellesa, mosso, regaléssia, trapezi.

2.  Aparella els mots següents,  com si haguessin de rimar de manera perfecta (els

mateixos sons a partir  de la vocal tònica):

anàlisi

abscissa

musa

rasa

classe

massa

fossa

metamorforsi

tisi

oasi

diàlisi

crisi

frase

tassa

conscisa

tesi

premissa

divisa

fase

pesi

gasa

topazi

passi

russa

faci

dosi

bassa

mossa

medusa

puça

3.   conpteta amb S o SS:

cla__e

cami__a

nece__ari

divi__ió

co__a

co__í

calTo__a

carni__er

ca__ament

cerve__a

carba__a

co__idor

de pre__a

de__itjar

esglé__ia

france__a

intere__os

ma__ia

mo__egar

di--abte

curio_-itat

go__a  (animal)

de__embre

di__et

fla__ada

explo__ó

fra__e

gro__a

mestre__a

na__al

disfre__a

esti__ores

empa__ar

espo__ar

espe__or

ga__o__a

matala__os

mo__a

no__altres

palla__o

Més exercicis de B i V

https://sites.google.com/site/catalapacfgs/10-les-lletres-b-v-i-la-h-exercicis

Visita CAstell de Bellver

CASTELL DE BELLVER
C/ Camilo José Cela, s/n. 07014 – Palma
Tel. 971 735 065 Fax. 971 45 43 73 castelldebellver@a-palma.es

Poema, Castell de Bellver

 Endevino la llum i la tonada
del cel i el bosc que novament retrobo.
Clemència de les pedres i les fulles!
El meu nom estranger torna a ésser vostre,
en un càntic recent de nova gràcia!
Viva malenconia de paraules
en l'esveltesa blanca de les ales
de cels vibrants i solituds perdudes
sobre la llunyania de les ones!
Pedres del bosc, murmuri de les fulles,
només els ulls altra vegada saben
els silencis antics entre nosaltres.
És oblidat el somni que us perdia
- confidència dispersa en lluminàries -
cendra als carrers i els lliris no florien,
la finestra a una pluja mig sotmesa.
La plana estèril lluny de mi moria.
Migdia impur afalagà la plana.
El sol desig em torna al temps ingenu
d'abans d'aquest silenci i d'aquest somni.


Rosselló-Pòrcel, Bartomeu

ortografia b/v

Les lletres b i v

 Si tu no fas aquesta distinció, hauràs de fer un esforç per retenir l’ortografia correcta de cada paraula. Algunes regles t’hi poden ajudar:

1. Relaciona cada paraula en cursiva amb la corresponent i escriu-hi la grafia adequada:

no...ell, sua...itat, llo...a, re...ia, de...ia, escali...ada, escri...int, sa...ia.

caliu
llop
suau
nou
sap
rep
deure
escriure

2. Quina és la lletra adequada per formar cada paraula? Justifica la resposta.
en...iar, em...olic, bom...a, com...ustió, can...i, am...ulància, en...ejable, in...ent.

3. Completa amb b i v:
a) nú...ol, co...ard, ca...all, a...orrit, pro...a, re...entar, can...i, go...ern, ...ena, cor...a, sa...i, tro...ar, arri...ar, ro...ell, ...olcar.
b) a...orriment, ennu...olat, intercan...i, ca...alleria, desapro...ar, re...entada, re...olcada, go...enador, em...enar, aco...ardir-se, encaor...ar, ro...ellat, arri...ada, tro...ada.

4. Ara fes un parell de frases en què hi hagi el màxim nombre de paraules anteriors.

5. Classifica aquestes paraules al lloc corresponent i escriu-les amb b o v.
ad...ocat, ...uidar, a...all, tre...all, lla...i, da...anter, re...olcar, a...orrir, sa...ó, ...ermell, a...ans, a...et, ...iga, re...entar, pa...elló.

6. Fixa’t en alguns casos especials: tramvia, circumval·lació, automòbil, labial, probable. Escriu una frase amb cada una d’aquestes paraules.

7. Completa les formes verbals següents amb b o v:
a) Ha...ia sortit; ha...íem de saludar; ha...ien marxat.
b) Aca...a...a de començar; aca...à...em molt tard; aca...a...en cansats.
c) Arri...a...es tard; arri...à...em d’hora; arri...a...en de seguida.
d) Tre...alla...a molt; tre...allà...eu bé; tre...alla...en poc.
e) No es tro...a...a bé; ho tro...a...em de seguida; ho tro...a...en malament.

8. Omple els buits amb la paraula adequada: bola, vola, buit, vuit, bell, vell, baca, vaca, bena, vena, bull, vull, ball, vall, beure, veure, bot, vot.

a) Posarem la ... al cotxe per carregar-hi els esquís. / Allà hi ha una ... que vedellarà aviat.
b) M’han posat una injecció a la ... . / Necessitarem una ... per embolicar el braç on hi ha la ferida. / Per sota la casa hi passa una ... d’aigua.
c) La llet ja arrenca el ... ./ No ... que ningú entri al meu despatx.
d) Aquesta carretereta arriba fins al fons de la ... . / Anirem al ... de la festa major. / El castell estava rodejat per un ... molt profund (excavació longitudinal).
e) Has de ... molta aigua. / Jo no hi tinc res a ... . / A qui volen ... ?
f) Cada ciutadà té un ... . / Em sembla que la pilota li ha fet un ... estrany. / Llogarem un ... per travessar el riu.
g) Això és més ... que Matusalem. / Vam acampar el ... mig d’una clariana del bosc. / Era un paisatge molt ... .
h) El dipòsit d’aigua és ... . / En aquest joc, el tres mata el ... . / Els companys li fan el ... .
i) El temps ... . / S’ha trencat la ... de vidre. / Aquest avió ... molt baix. / M’ha tirat una ... de neu.

Pronoms

Definició 

El pronom és una categoria gramatical que és usada com a equivalent d'un nom, un
sintagma o una oració sencera. Aquest nom, sintagma o oració compleix una funció
referencial en relació al pronom, cosa per la qual aquest referent ha d'haver
aparegut abans que l'esmentat pronom. El lloc ocupat pel pronom representa el
referent que ens estalviem de repetir.


Classificació dels pronoms
 
Els pronoms es poden classificar en els set grups següents:
 

Personals forts	Vosaltres us mereixeu més el premi que no pas jo.
Personals febles	Em sap greu que no li hagin reconegut la feina.
Demostratius	Això és d’un material molt resistent.
Indefinits	Cadascú haurà d’assumir la part del deute que li correspongui.
Interrogatius	Qui li ha obert la porta?
Relatius	Els arbres que han plantat al carrer són de fulla caduca.
Adverbis pronominals	Deixeu les maletes aquí i porteu la documentació allà.

EXERCICIS

1. Identifica els pronoms que apareixen en aquestes frases i digues a quin grup pertany cadascun. Per exemple: jo: pronom personal fort.

a) Jo m’asseuré aquí; tu, seu allà.
b) Allò, de qui és? Algú ho deu haver perdut.
c) Ningú sap del cert què li va passar.
d) A mi, no em diguis res.
e) Les sabates que s’ha comprat li van un pèl grans.

Els pronoms personals forts
 
Els pronoms personals forts, a diferència dels febles, són formes que tenen una síl·laba tònica.
 

1a persona	2a persona	3a persona	Formes de tractament
jo (mi) nosaltres	tu vosaltres	ell, ella (si) ells, elles (si)	vostè, vós vostès

 
2. Passa les freses següents a les formes de tractament vostè/vostès.

a) Passa, tu hi eres abans que jo.
b) No us n’oblideu, vosaltres hi heu de ser mitja hora abans.
c) Entra, a tu no et diran res.
d) A vosaltres no us deixaran entrar.
e) A tu, qui et va avisar?
f) Mira, et deixaré les claus del cotxe damunt la calaixera.
 

Els pronoms personals febles
 
Els pronoms personals febles, a diferència dels forts, són monosíl·labs àtons i, per això, han d’anar sempre recolzats en un verb. La majoria d’aquests pronoms presenten diverses formes, segons que vagin davant del verb o darrere. Observa:
 

Davant el verb		Davant el verb
Verb començat en consonant	Verb començat en vocal	Verb acabat en consonant	Verb acabat en vocal
Em pentino Et rentes Es tranquil·litza Ens va ajudar Us veneu el pis? El compro La vam ajudar Li telefonàvem Els vam embolicar Les vam espantar En vaig agafar un Ho va doblegar Hi va pujar	M’he pentinat T’has de rentar S’ha de tranquil·litzar Ens ajuda Us heu venut el pis? L’he comprat L’ajudarem Li hem telefonat Els embolicarem Les espantarem N’agafaré un Ho ha doblegat Hi ha pujat	Vaig pentinar-me Has de rentar-te Va tranquil·litzar-se Va ajudar-nos Veneu-nos el pis Vaig comprar-lo Vam ajudar-la Hem de telefonar-li Vam embolicar-los Vam espantar-les Vaig agafar-ne un Va doblegar-ho Va pujar-hi	Pentina’m Renta’t Tranquil·litzi’s Ajuda’ns Vau vendre-us el pis Compra’l Ajuda-la Telefona-li Embolica’ls Espanta-les Agafa’n un Doblega-ho Puja-hi

 
3. Respon la pregunta fent servir un pronom feble com a l’exemple:

-Saps on es fa la reunió? No, no ho sé.

a) Tens gana?
b) Vols aquests pantalons?
c) Vas a la discoteca?
d) Beus vi?
e) Participes en la gimcana?
f) Saps què han d
 
Els pronoms demostratius
 
Els pronoms demostratius indiquen la distància temporal o espacial dels interlocutors (emissor/receptor) respecte a la cosa designa. Observa:
 

Cosa designada		Pronoms neutres: això, allò	Adverbis pronominals: aquí, allà (allí)
Prop de l’emissor i del receptor	En l’espai	Ensenya’m això	Vine aquí al meu costat
	En el temps	Això que dius no és cert	D’aquí a un any, tornaran
Lluny de l’emissor i del receptor	En l’espai	Ensenya’m allò	Allà t’ho diran: vés-hi
	En el temps	Allò que vas dir no era cert	Van anar cap allà a la tardor

 
Els determinants demostratius aquest, aquesta, aquell, aquella... fan també funció de pronom quan apareixen sols, sense el nom corresponent. Per exemple: El pis que volien comprar l’any passat no és el mateix que volen comprar ara: aquell tenia dues habitacions i aquest en té quatre.
 
4. Substitueix les negretes pels pronoms determinatius següents: això, allò, algú, ningú i res.

a) Aquesta cosa que has fet no està bé.
b) Encara no ha vist cap persona.
c) Aquella cosa que vas dir no era veritat.
d) Alguna persona truca a la porta.
e) No sento cap cosa.


Més exercicis de reforç: https://www.box.com/shared/495f5zo7huou5qofr1zd

Contesta:

Qui parla a qui? Com s'anomena qui emet un missatge comunicatiu?
Qui escolta el missatge? Com s'anomena qui rep un missatge comunicatiu?
Quin és el missatge transmès? Quants n'hi ha? 
Aquests missatges es donen només a través de paraules? Quins altres codis usen els interlocutors?
De quina manera o mode es comuniquen els dos amics? Com s'anomena la manera com es transmet la informació?

Anam a la plana 22 del llibre de text i completam:
L'acció comunicativa sempre pretén aconseguir un objectiu, té una funció. Explicau-ho a partir d'aquestes frases incompletes:

• Quan el missatge es limita a transmetre informació, la funció és...
• La funció conativa es produeix quan...
• Quan l'acte comunicatiu tracta del mateix llenguatge, la funció és...
• La funció emotiva es produeix quan...
• Aquells actes comunicatius que pretenen establir o mantenir la comuincació tenen una funció...
• La funció estètica es produeix quan...

L’accentuació

Algunes paraules s’escriuen amb accent gràfic sobre la vocal tònica. Aquest signe ens ajuda a diferenciar paraules com ara les següents:

Fàbrica (la fàbrica de teixits)

Fabrica (fabrica fil)

Fabricà (va fabricar)

1. Tipus d'accent

greu o obert (à, è, ò) sobre vocals obertes	agut o tancat (é, í, ó, ú) sobre vocals tancades
a: menjàrem, bàscula, vàlid, matalàs, pàmfil. e: interès, bèstia, mèrit, canapè, perquè,cèntim. o: mòdul, allò, òliba, repòs, Sònia, arròs.	e: vindré, créixens, haguéreu, accés, també. i: Berlín, pastís, legítima, veí, rítmic, tísic. o: pastós, furóncol, tórtora, cantó, institució. u: cautxú, múscul, fúcsia, brúixola, pallús.

2. Norma general d'accentuació

S'accentuen	els mots aguts acabats en -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in.	romà, cantaré, rodolí, lliçó, ningú,callaràs, entès,  espantadís, arròs,pallús, comprèn, Dublín.
	els mots plans acabats en terminacions que no siguin -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in.	exàmens, fenòmens, plàncton,portàveu, entristíssiu, cànon, tòrcer,còncau, correguérem, monòlit.
	tots els mots esdrúixols, acabin com acabin.	Àsia, plusvàlua, àrea, paciència, Núria,harmònium,  període, diòptria.
No s'accentuen	els mots que no s'incloguin en la norma anterior ni els monosíl·labs.	menjaran, cantareu, remei, examen,corregueren,  fenomen, Maria, sortissis,Caucas, pa, vi, sa.

Exercicis:

1. Completa les expressions següents:

a) La vocal a sempre l’accentuarem amb accent ..., perquè és una vocal ... .
b) Les vocals i i u sempre les accentuarem amb accent ... perquè son vocals ... .
d) Les vocals e i o les accentuarem amb accent ..., quan siguin ..., i amb accent ... quan siguin ... .

3. Classifica les paraules en agudes, planes i esdrúixoles. Accentua-les si cal.

Volca, sentencia, fenomen, manya, polze, segell, perdua, metode, poligon, embus, oxigen, obtus, colepoter, manilla, nove, camio, angles, metode, cronica, perdua .

Agudes	Planes	Esdrúixoles

Ara, passa-les al plural i repeteix l’exercici.

Agudes	Planes	Esdrúixoles

4. Classifica les paraules següents en planes i esdrúixoles i accentua les que hagin de dur accent.

a) Avaria, noticia, fusteria, colonia.
b) Agencies, teories, sandalies, masies.
c) estatua, cua, grues, perdues.

Planes	Esdrúixoles

5. Subratlla la síl·laba tònica de les paraules següents i classifica-les segons que siguin paraules agudes, planes o esdrúixoles. Accentua les que hagin de dur accent.

Esparrec, mual, optic, proleg, molestia, estatues, orbita, preso, municipi, ogre, prestec, pregres, pressec, muntanyos, oloros, present, esplai, fastic, recondit, tomaquet, expert

Agudes	Planes	Esdrúixoles