dilluns, 26 de novembre del 2012

Pronoms

Definició 

El pronom és una categoria gramatical que és usada com a equivalent d'un nom, un
sintagma o una oració sencera. Aquest nom, sintagma o oració compleix una funció
referencial en relació al pronom, cosa per la qual aquest referent ha d'haver
aparegut abans que l'esmentat pronom. El lloc ocupat pel pronom representa el
referent que ens estalviem de repetir.


Classificació dels pronoms
 
Els pronoms es poden classificar en els set grups següents:
 
Personals forts Vosaltres us mereixeu més el premi que no pas jo.
Personals febles Em sap greu que no li hagin reconegut la feina.
Demostratius Això és d’un material molt resistent.
Indefinits Cadascú haurà d’assumir la part del deute que li correspongui.
Interrogatius Qui li ha obert la porta?
Relatius Els arbres que han plantat al carrer són de fulla caduca.
Adverbis pronominals Deixeu les maletes aquí i porteu la documentació allà.


EXERCICIS

1. Identifica els pronoms que apareixen en aquestes frases i digues a quin grup pertany cadascun. Per exemple: jo: pronom personal fort.

a) Jo m’asseuré aquí; tu, seu allà.
b) Allò, de qui és? Algú ho deu haver perdut.
c) Ningú sap del cert què li va passar.
d) A mi, no em diguis res.
e) Les sabates que s’ha comprat li van un pèl grans.

Els pronoms personals forts
 
Els pronoms personals forts, a diferència dels febles, són formes que tenen una síl·laba tònica.
 
1a persona 2a persona 3a persona Formes de tractament
jo (mi)
nosaltres
tu
vosaltres
ell, ella (si)
ells, elles (si)
vostè, vós
vostès
 
2. Passa les freses següents a les formes de tractament vostè/vostès.

a) Passa, tu hi eres abans que jo.
b) No us n’oblideu, vosaltres hi heu de ser mitja hora abans.
c) Entra, a tu no et diran res.
d) A vosaltres no us deixaran entrar.
e) A tu, qui et va avisar?
f) Mira, et deixaré les claus del cotxe damunt la calaixera.
 


Els pronoms personals febles
 
Els pronoms personals febles, a diferència dels forts, són monosíl·labs àtons i, per això, han d’anar sempre recolzats en un verb. La majoria d’aquests pronoms presenten diverses formes, segons que vagin davant del verb o darrere. Observa:
 
Davant el verb Davant el verb
Verb començat en consonant Verb començat en vocal Verb acabat en consonant Verb acabat en vocal
Em pentino
Et rentes
Es tranquil·litza
Ens va ajudar
Us veneu el pis?
El compro
La vam ajudar
Li telefonàvem
Els vam embolicar
Les vam espantar
En vaig agafar un
Ho va doblegar
Hi va pujar
M’he pentinat
T’has de rentar
S’ha de tranquil·litzar
Ens ajuda
Us heu venut el pis?
L’he comprat
L’ajudarem
Li hem telefonat
Els embolicarem
Les espantarem
N’agafaré un
Ho ha doblegat
Hi ha pujat
Vaig pentinar-me
Has de rentar-te
Va tranquil·litzar-se
Va ajudar-nos
Veneu-nos el pis
Vaig comprar-lo
Vam ajudar-la
Hem de telefonar-li
Vam embolicar-los
Vam espantar-les
Vaig agafar-ne un
Va doblegar-ho
Va pujar-hi
Pentina’m
Renta’t
Tranquil·litzi’s
Ajuda’ns
Vau vendre-us el pis
Compra’l
Ajuda-la
Telefona-li
Embolica’ls
Espanta-les
Agafa’n un
Doblega-ho
Puja-hi
 
3. Respon la pregunta fent servir un pronom feble com a l’exemple:

-Saps on es fa la reunió? No, no ho sé.

a) Tens gana?
b) Vols aquests pantalons?
c) Vas a la discoteca?
d) Beus vi?
e) Participes en la gimcana?
f) Saps què han d
 

Els pronoms demostratius
 
Els pronoms demostratius indiquen la distància temporal o espacial dels interlocutors (emissor/receptor) respecte a la cosa designa. Observa:
 
Cosa designada Pronoms neutres:
això, allò
Adverbis pronominals:
aquí, allà (allí)
Prop de l’emissor i del receptor En l’espai Ensenya’m això Vine aquí al meu costat
En el temps Això que dius no és cert D’aquí a un any, tornaran
Lluny de l’emissor i del receptor En l’espai Ensenya’m allò Allà t’ho diran: vés-hi
En el temps Allò que vas dir no era cert Van anar cap allà a la tardor
 
Els determinants demostratius aquest, aquesta, aquell, aquella... fan també funció de pronom quan apareixen sols, sense el nom corresponent. Per exemple: El pis que volien comprar l’any passat no és el mateix que volen comprar ara: aquell tenia dues habitacions i aquest en té quatre.
 
4. Substitueix les negretes pels pronoms determinatius següents: això, allò, algú, ningú i res.

a) Aquesta cosa que has fet no està bé.
b) Encara no ha vist cap persona.
c) Aquella cosa que vas dir no era veritat.
d) Alguna persona truca a la porta.
e) No sento cap cosa.


Més exercicis de reforç: https://www.box.com/shared/495f5zo7huou5qofr1zd


Contesta:

Qui parla a qui? Com s'anomena qui emet un missatge comunicatiu?
Qui escolta el missatge? Com s'anomena qui rep un missatge comunicatiu?
Quin és el missatge transmès? Quants n'hi ha? 
Aquests missatges es donen només a través de paraules? Quins altres codis usen els interlocutors?
De quina manera o mode es comuniquen els dos amics? Com s'anomena la manera com es transmet la informació?

Anam a la plana 22 del llibre de text i completam:
L'acció comunicativa sempre pretén aconseguir un objectiu, té una funció. Explicau-ho a partir d'aquestes frases incompletes:

  • Quan el missatge es limita a transmetre informació, la funció és...
  • La funció conativa es produeix quan...
  • Quan l'acte comunicatiu tracta del mateix llenguatge, la funció és...
  • La funció emotiva es produeix quan...
  • Aquells actes comunicatius que pretenen establir o mantenir la comuincació tenen una funció...
  • La funció estètica es produeix quan...

diumenge, 18 de novembre del 2012

l'accentuació


L’accentuació


Algunes paraules s’escriuen amb accent gràfic sobre la vocal tònica. Aquest signe ens ajuda a diferenciar paraules com ara les següents:

Fàbrica (la fàbrica de teixits)
Fabrica (fabrica fil)
Fabricà (va fabricar)

1. Tipus d'accent


greu o obert (à, è, ò)
sobre vocals obertes
agut o tancat (é, í, ó, ú)
sobre vocals tancades
amenjàrem, bàscula, vàlid, matalàs, pàmfil.
e
interès, bèstia, mèrit, canapè, perquè,cèntim.
o
mòdul, allò, òliba, repòs, Sònia, arròs.
evindré, créixens, haguéreu, accés, també.
i
Berlín, pastís, legítima, veí, rítmic, tísic.
o
pastós, furóncol, tórtora, cantó, institució.
u
cautxú, múscul, fúcsia, brúixola, pallús.


2. Norma general d'accentuació
S'accentuen
els mots aguts acabats en -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in.
romà, cantaré, rodolí, lliçó, ningú,callaràs, entès, 
espantadís, arròs,pallús, comprèn, Dublín.
els mots plans acabats en terminacions que no siguin -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in.
exàmens, fenòmens, plàncton,portàveu, entristíssiu, cànon, tòrcer,còncau, correguérem, monòlit.
tots els mots esdrúixols, acabin com acabin.
Àsia, plusvàlua, àrea, paciència, Núria,harmònium, 
període, diòptria.
No s'accentuen
els mots que no s'incloguin en la norma anterior ni els monosíl·labs.
menjaran, cantareu, remei, examen,corregueren, 
fenomen, Maria, sortissis,Caucas, pa, vi, sa.

Exercicis:

1. Completa les expressions següents:

a) La vocal a sempre l’accentuarem amb accent ..., perquè és una vocal ... .
b) Les vocals i i u sempre les accentuarem amb accent ... perquè son vocals ... .
d) Les vocals e i o les accentuarem amb accent ..., quan siguin ..., i amb accent ... quan siguin ... .

3. Classifica les paraules en agudes, planes i esdrúixoles. Accentua-les si cal.

Volca, sentencia, fenomen, manya, polze, segell, perdua, metode, poligon, embus, oxigen, obtus, colepoter, manilla, nove, camio, angles, metode, cronica, perdua .
Agudes
Planes
Esdrúixoles



Ara, passa-les al plural i repeteix l’exercici.
Agudes
Planes
Esdrúixoles


4. Classifica les paraules següents en planes i esdrúixoles i accentua les que hagin de dur accent.

a) Avaria, noticia, fusteria, colonia.
b) Agencies, teories, sandalies, masies.
c) estatua, cua, grues, perdues.


Planes
Esdrúixoles


5. Subratlla la síl·laba tònica de les paraules següents i classifica-les segons que siguin paraules agudes, planes o esdrúixoles. Accentua les que hagin de dur accent.

Esparrec, mual, optic, proleg, molestia, estatues, orbita, preso, municipi, ogre, prestec, pregres, pressec, muntanyos, oloros, present, esplai, fastic, recondit, tomaquet, expert
Agudes
Planes
Esdrúixoles




diumenge, 11 de novembre del 2012

Les lletres g/j, x/ix i tx/ig


Normativa (senzilla, moooolt senzilla)


NORMA 1: El so palatal sonor es representa:
  • Amb lletra g davant e, i                 geniva, girafa, rigidesa
  • Amb lletra j davant a, o, u             jardiner, joventut, juguesca, pluja, pitjor, pujada
NORMA 2: El so palatal sord es representa:
  • Amb la lletra x a principi de paraula i darrere consonant      xerrada, xiprer, xumet, anxova
  • Amb el dígraf ix darrere vocal                                               caixa, reixa, coixa, cuixa
NORMA 3
El so compost o africat a final de paraula s’escriu amb –tx en les paraules de les famílies que presenten –tx- enmig de paraula.
Família amb –tx-: paraula amb tx final. Despatxat, despatxet: despatx Esquitxos, esquitxar: esquitx

NORMA 4
El so compost o africat a final de paraula s’escriu amb –ig (darrere i només s’escriu –g) en les paraules de les famílies que presenten -j- o -g- enmig de paraula.

Família amb –j- o –g-: paraula amb –ig final
Passejar, passegen: passeig
Boja, bogeria: boig
Desitjar, desitgen: desig


1. Copia els sintagmes següents i omple els buits amb la j o g, d’acord amb la norma 1.


a) Un pi...ama i un ...ersei.
b) Una ...irafa salvat...e.
c) Un pro...ecte enve...able.
d) Un ...erani i un ...ira-sol.
e) Un se...ell en forma de ...eroglífic.
f) Una tar...eta de l’en...inyer.
g) Un ra...ola i un prestat...e.
h) Un pro...ectil lleu...er.

2. Escriu aquestes paraules amb x o ix segons correspongui, d’acord amb la norma 2.

a...eta, ar...iu, cala..., co...í, disbau...a, fe..., gron...ador, gu..., madu...a, pan...a, pe..., re...a, te...it, ...ifra, va...ell.

3. Completa la sèrie de formes verbals d’acord amb el model:
cantarcantescantàveucantincantant
pujar............
viatjar............


4. Completa la sèrie de formes verbals d’acord amb el model:
blancblancablancsblanques
boig.........
mig.........


5. Copia aquestes frases i omple els buits amb la grafia adequada (ig, tx, j, g).

a) Quin re...! L’a...eta del safare... ra...a molt. M’he esqui...at d’aigua el vestit nou.
b) Fa temps que desit...o anar a passe...ar amb tu pel passe... marítim.
c) El caçador porta un cartu... a la cartu...era.
d) Obrirà el despa... el mes de ma....
e) La posta del sol era ro...enca, d’un ro... daurat.
f) Posi’m mi... meló i mit...a síndria.

Dictat

Les bruixes, per entrar en la comunitat bruixesca, han de signar un pacte
amb el diable, però no poden emprar cap estri metàl·lic a tall de ploma; s'han
de valer obligadament d'un element vegetal, i la gent diu que fan servir de
ploma pues d'argelaga; se les claven al braç fins a fer-ne rajar sang, que els
serveix de tinta. D'aquí ve que hom anomeni l'argelaga "ploma del diable".
Les bruixes celebren llurs reunions les nits dels dissabtes als cims de
muntanyes i en grans boscos, on efectuen les danses al voltant d'arbres,
generalment d'un roure ben cepat o d'una alzina ben ufanosa.

la narració

dimarts, 6 de novembre del 2012

el verb


El  verb és la categoria gramatical que utilitzem per expressar accions, processos o estats: cantar, créixer, ser...

Els verbs es poden dividir en dues parts:
a. Lexema o arrel: és la part que conté el significat.  Es localitza traient-li  el morfema  d’infinitiu corresponent: cant-ar; dorm-ir; perd-re; tém-er. 
b. Morfemes: indiquen el nombre, la persona, el temps i el mode.
  •   Morfemes de nombre (singular o plural)
  •   Morfemes de persona
  •   Morfemes de temps

Les conjugacions verbals són 3:
  • 1a conjugació: L’infinitiu acaba en –ar. Model: verb cantar

  • 2a  conjugació:L’infinitiu acaba en –er o -re. Models: verb témer o  perdre

  • 3a conjugació:L’infinitiu acaba en –ir. Model: verb dormir o Servir

Els verb regulars són aquells que segueixen el model de la seva conjugació sense canvis. Els  irregulars  són els que pateixen alguna variació i no segueixen el model: sóc, ets, és, seria (el verb ser és molt irregular).

Els morfemes de temps ens serveixen per indicar en quin moment té lloc l’acció.
Per exemple: “La Clara no ha vingut amb nosaltres al concert perquè ens va  dir que volia venir quan ja  havíem comprat  les entrades.”
“Ha vingut” expressa una acció en un passat recent.  “Va dir” seria un passat una mica més llunyà i  “Havíem comprat” encara més llunyà.

Hi ha  temps simples –canto, saltava, venia...- i  temps compostos.

Exercicis del verb

I ara més ajuda:
pàgina per conjugar: http://www.verbs.cat/ca/

diumenge, 4 de novembre del 2012

classifiquem paraules

Classificació de les paraules






Totes les paraules es poden agrupar segons la categoria gramatical a la que pertanyen. Aquesta classificació té en compte diversos factors:
El significat (nivell semàntic):
  • Mots plens: són els que per ells mateixos designen persones, coses, conceptes (forner, vas, bellesa, ...).
  • Mots buits: el seu significat depèn del context en què es troben (ell, aquest, ...)
La forma (nivell morfològic):
  • Mots variables: acostumen a tenir una forma diferent en funció del gènere, el nombre, la persona, el temps, ... (blanc-blanca; vols-volíem, ...).
  • Mots invariables: que no canvien de forma (jo, doncs, ...).
La funció que exerceixen dins l'oració (nivell sintàctic): ni ha mots que fan de nucli, n'hi ha que fan de complement, n'hi ha que determinen i que relacionen altres mots, etc.


La sintaxi és la part de la gramàtica que estudia les relacions entre els diferents elements que composen l'oració.


Aquí tens algunes de les categories gramaticals que estudiarem:

- Substantiu: designa un objecte, un ésser o un concepte.
- Adjectiu: complementa al substantiu i n'expressa alguna qualitat.
- Verb: expressa una acció, un estat o un procés.
- Adverbi: qualifica un verb, un adjectiu o un altre adverbi.
- Preposició: enllaça dos mots o sintagmes, fent que el segon depengui del primer.
- Conjunció: uneix mots, sintagmes o oracions.