TEATRE

Gèneres i subgèneres dramàtics

Tragèdia

La tragèdia és un gènere clàssic nascut a Grècia. Els seus personatges , pertanyents a les divinitats o la noblesa, han de lluitar contra un destí inevitable. El final és sempre tràgic i el llenguatge és culte.

És el gènere més estretament vinculat al món grec. A l’Edat Mitjana la tragèdia pràcticament va desaparèixer, però s’activà novament a partir del s. XVI. En els temps contemporanis la tragèdia ha sofert una transformació molt profundes i, de vegades, es confon amb el drama, es fa tragèdia col·lectiva o s’enfronta l’heroi amb l’absurd.

Comèdia

Presenta personatges de la realitat, que viuen conflictes quotidians i prosaics, situacions imprevistes, obstacles que dificulten la realització d’una acció en la qual els personatges es mostren ridículs, ignorants, però que té un final feliç, on es recupera l’ordre de totes les coses i de totes els valors criticats. La comèdia pretén provocar el riure de l’espectador. Els personatges solen ser simplificacions arquetípiques, que encarnen un defecte o un valor que no quadra amb l’esquema vigent.

Tragicomèdia

Gènere dramàtic que comparteix elements de la tragèdia i de la comèdia. Va ser conreada sobretot a Roma. Shakespeare i Lope de Vega l’adopten com a eina per renovar els gèneres dramàtics. Té una sèrie de característiques constants:

• els personatges pertanyen tant a capes populars com aristocràtiques,

• l’acció, seriosa o dramàtica, no acaba en catàstrofe,

• l’estil no és unitari: el llenguatge elevat, propi de la tragèdia, contrasta amb el llenguatge col·loquial quotidià, típic de comèdia.

Drama

Gènere teatral modern, per oposició als clàssics de la comèdia i la tragèdia. Planteja, com la tragèdia, un conflicte, situat, en aquest cas, en el pla de la realitat i dels homes, de les forces mesurables. L’heroi dramàtic és un heroi inconscient que ha de lluitar contra quelcom que no preveu. L’enfrontament es dóna entre l’home individual i la societat. Es presenta com una síntesi entre elements de la comèdia i de la tragèdia. El patetisme tràgic és barrejat amb elements realistes, còmics, irònics i absurds. El drama planteja sempre un final tràgic, on no és possible la reconciliació: suïcidi, mort…

Comprensió escrita

Llegeix atentament el text següent i després contesta les preguntes:

“L’HOME FELIÇ”

El Lluís és en una andana esperant el tren. Sembla molt feliç. De fons s’apropa
l’Albert, que reconeix el Lluís.

ALBERT. Lluís, ¿què tal?
LLUÍS. Molt bé. Molt bé…
ALBERT. ¿Et veig més prim, oi?
LLUÍS. Sí, estic en el meu pes ideal.
ALBERT. I de molt bon humor.
LLUÍS. Molt. Estic molt content.
ALBERT. Ja ho veig… ¿Com et va tot?
LLUÍS. Súper. Fantàstic.

L’Albert comença a estranyar-se que el Lluís estigui tan feliç per tot.

ALBERT. ¿I aquella malaltia que semblava...?
LLUÍS. No era res. Va ser una sort. Tinc una salut de ferro.
ALBERT. ¿Allò de les peles ho vas solucionar?
LLUÍS. Massa bé. Ara em sobren els diners.
ALBERT. ¿O sigui, que la feina...?
LLUÍS. Perfecte. Massa, però l’ambient és magnífic, de pel·lícula...
ALBERT. ¿I de ties...? Perquè tu sempre havies estat bastant tímid...
LLUÍS. No dono l’abast. I això que estic enamoradíssim. ¿Saps? L’amor
existeix.
ALBERT. Ja… ¿Segueixes anant al futbol?
LLUÍS. Sí. Sobretot ara que ho guanyem tot. Som els millors.
ALBERT. Sí…

L’Albert es comença a plantejar si està davant de l’únic home feliç del món.

ALBERT. ¿Vas suspendre aquell examen final, oi?
LLUÍS. No, al final no, es van equivocar de nom. Vaig treure un deu perquè
no em podien donar més. Molt bé...

ALBERT. Va ho veig… Bé…
LLUÍS. Sí, Molt bé… Sóc molt feliç. Molt. ¿T’agraden les meves sabates?

L’Albert el mira sense saber què opinar. De cop entren dos infermers que agafen
el Lluís per les aixelles i se l’emporten sense contemplacions.

INFERMER. ¡Va vinga, no molestis aquest senyor!
LLUÍS. Perdona, però ara he de marxar... Truquem-nos...
INFERMER. Això, sí, ja li trucaràs.

A l’Albert se li il·lumina la cara.

ALBERT. (a l’infermer). ¿Què està boig?
INFERMER. Com una cabra.
ALBERT. ¡Ah! ¡Gràcies a Déu! No sap el pes que em treu de sobre... M’estava
entrant una depressió de cavall...

Els infermers s’enduen el Lluís.

“L’home feliç”, dins Pixapins i
Companyia, Estem Penjats, el Tricicle.

Comprensió lectora

1. Qui són els personatges protagonistes del text?

2. On es troben?

3. Quina nota va treure en Lluís de l’examen final?

4. On creus que s’enduen en Lluís: a un hotel, a un hospital o a una
comissaria?

5. Digues si les afirmacions següents són vertaderes o falses, escrivint V/F
dins cada casella:

      En Lluís està en el seu pes ideal.

      L’Albert pregunta al Lluís pels seus fills.

      En Lluís diu que no li sobren els diners, però que està enamoradíssim.

      Els infermers s’emporten l’Albert per les aixelles sense contemplacions.