accentuació

zonaClic - activitats - Síl.labes, tonificació i accentuació

1.- Classifiqueu aquestes paraules en els grups de sota:

quilòmetre, arròs, zoològic, fàbrica, abric, lliçó, tonyina, paquet, llibre, clínica, tortuga, pàgina, sucre, balcó, música, plaça, forner, àguila, elefant, bolígraf.

AGUDES	PLANES	ESDRÚIXOLES

2.- Accentueu les paraules agudes, quan calgui:

canto          germa                   autobus                femeni                  vindran      

clavell         padri          sortira

3.- Accentueu les paraules planes, quan calgui:

cadira                   album                  facil            examen       tunel           cantaves    

masia                   quimic

4.- Acentueu les paraules esdrúixoles següents:

Nuria          area            pagina        classica       fisica           farmacia

mecanica    industria

5.- Contesteu les preguntes següents:

Quines vocals duen accent obert? _________________________________

Quines vocals duen accent tancat? ________________________________

6.- Expliqueu per què s’accentuen aquestes paraules:

Líquid
Avió
Ràdio
Elegància
Fàcil
Família
Tómbola
Cabàs

7.- Expliqueu per què no s’accentuen aquestes paraules:

Roba
Maria
Pinyol
Febrer
Porta
Parlarem
Carrer

 més exercicis:

https://sites.google.com/site/laccentjaviadri/exercicis-en-catala

http://lenguasap.files.wordpress.com/2010/10/accentuacic3b3.pdf

Treball Robinson Crusoe

Activitats de repàs from mjvercher

llengua i comunicació I

Els tipus de text

Vols escriure correctament qualsevol tipus de text? existeixen set tipus de textos diferents.

• Narració
• Notícia
• Descripció
• Definició
• Instruccions
• Argumentació
• Exposició

El text informatiu

Estructura

La notícia consisteix a passar a un discurs o text uns fets, per tant està subjecta a convencions de gènere i estil. Té tres parts principals:

• Titular: format per un títol breu i un subtítol que el complementa. La funció del titular és atreure l’atenció del lector.
• Entrada: és el primer paràgraf de la notícia en periodisme escrit i sovint radiofònic. Serveix com a resum, ja que generalment proporciona la informació bàsica que respon a les preguntes qui, què, com, quan, on i per què. 
• Cos: exposa de manera ordenada, i mitjançant els diversos paràgrafs, el contingut de la notícia que ja s’ha exposat de forma resumida en l’entrada. Al començament sempre hi ha els fets més importants i cap al final els menys importants. En periodisme escrit, d’aquesta estructura se’n diu "piràmide invertida".

Característiques de la notícia

 

Informar és posar la gent al corrent de les coses que passen. Tots els mitjans de comunicació dediquen una part important de la seva programació a informar, és a dir, a donar notícia a la gent de tot el que passa al món.
Una notícia és l'exposició d'un fet d'actualitat. Una notícia serà menys important o més en funció de:
 

• La proximitat (terratrèmol a Catalunya vs terratrèmol al Japó).
• La quantitat de gent afectada (vaga de pilots d'avió vs vaga a l'empresa Seat).
• La singularitat (un gos mossega un home vs un home mossega un gos). 
• El caràcter tràgic(atropellament d'un vianant vs instal·lació d'un semàfor en una cruïlla). 

• L'actualitat: no és notícia el que no és nou. Això fa que a vegades se sacrifiquin temes de fons o de gran abast per la novetat d’altres esdeveniments i constitueix una de les principals crítiques al periodisme d’actualitat
• L'interès humà: la notícia ha de connectar amb els interessos del públic del mitjà o saber generar-los, per això la tendència ideològica i de selecció de temes de cada mitjà condiciona el tipus de notícies que hi apareixen
• La repercussió: si els protagonistes de la notícia són famosos o es tracta d’un tema amb repercussions a la vida real de les persones, augmenta la seva rellevància.

 EXERCICIS

1. Llegeix aquesta notícia de diari i, després, contesta les preguntes de més avall.

La Nit Bruixa encén sa Pobla Milers de persones assistiren ahir vespre a una de les revetles de Sant Antoni més típiques de Mallorca. Gloses, caparrots, dimonis i foguerons en foren els protagonistes

Margalida Ramis. Sa Pobla. Foguerons, dimonis, caparrots, gloses, ximbombes i espinagades foren els protagonistes d'una de les revetles més típiques de Mallorca. Sa Pobla bull per la vigília de Sant Antoni i ahir vespre, com cada any, foren milers de ciutadans els que no es volgueren perdre la Nit Bruixa. Devers les set de l'horabaixa, la plaça ja estava estibada. El batle de sa Pobla, Biel Serra, acompanyat de la resta de regidors de la Corporació, fou l'encarregat de rebre les autoritats polítiques. La festa començà enguany amb un gest emotiu: els caparrots i gegants feren, primer de tot, una reverència davant el bar de Cas Cotxer, el propietari del qual, Jaume Mestre, morí recentment. Just abans de partir cap a l'ofici de completes -l'acte més solemne-, es llegí, encara a la plaça, la convidada, acte que dóna l'inici a la revetla, enguany en record d'Alexandre Ballester. Tot seguit, els dimonis del Grif, els dimonis d'Albopàs, els de l'Obreria i de l'Ajuntament, gegants, caparrots, caparrots minyons i la Banda de Música encapçalaren la desfilada cap a l'església. Els carrers estaven estibats i els més petits estaven emocionats al seu pas, ja que són uns personatges molt sentits pels poblers.

a) Qui és l’emissor del retall de diari anterior?
b) Qui han de ser els receptors de la notícia, és a dir, a qui va adreçada?
c) Resumeix en dues ratlles el missatge del text.
d) Quin codi lingüístic ha utilitzat el periodista que ha redactat la notícia?
c) A través de quin canal es transmet?
d) Busca en la notícia la resposta a les sis preguntes bàsiques.

2. El text següent no és adequat per a un noticiari. Corregeix-hi els errors d’adequació que hi trobis.

Un cotxe i un camió s’han fomut una nata de campionat aquest matí a l’autopista AP7 a l’altura de la Tordera. Hi ha deixat la pell tres persones: el paio que conduïa el cotxe, la seva xavala i el tio del camió.

3. Hi ha una altra característica de la notícia que és la sorpresa, la singularitat i la sensació. Digues quines de les notícies de l'enllaç incorporen aquesta característica i després inventa-te'n una. Recorda que ha de tenir totes les altres característiques i que ha de mantenir l'estructura.

enllaç

4. Inventa’t una notícia i escriu-la. Ha de tenir titular, subtítol, entradeta, un segon paràgraf i una foto (amb peu de foto).

 

 

Himne del Pirates

http://www.youtube.com/watch?v=9LhfBHqmbtQ

L'Himne dels Pirates

El mar és com un desert d'aigua,
no té camins ni té senyals;
El mar és un desert d'onades,
una lluita sorda i constant;

és el mar la nostra terra ferma
on vivim arrelats en el vent. (Bis)

Les veles s'inflaran, el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones. (Bis.)

El sol és el senyor del dia,
la lluna és reina de la nit;
però la reina ens dorm a les veles
i al matí no es pot amagar;

aleshores ens fa de bandera
i el sol vol fer-se enrere i fugir. (Bis)

Les veles s'inflaran, el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones. (Bis.)

El mar serà tot per nosaltres,
ja som senyors i reis del mar;
tots voldran fugir de la lluna
que flameja al nostre estendard;

però per a ells no hi haurà pietat,
perquè Al·là ens ha volgut triomfants. (Bis)

Les veles s'inflaran el vent ens portarà com
un cavall desbocat per les ones. (Bis.)

I arribarà el dia de glòria,
quan ja no quedin cristians,
que cantarem la gran victòria
dels fidels valents fills d'Al·là;

i aquest mar estimat serà nostre,
serà el mar dels germans musulmans. (Bis)

Les veles s'inflaran el vent ens portarà com
un cavall desbocat per les ones. (Bis.)

TEATRE

Gèneres i subgèneres dramàtics

Tragèdia

La tragèdia és un gènere clàssic nascut a Grècia. Els seus personatges , pertanyents a les divinitats o la noblesa, han de lluitar contra un destí inevitable. El final és sempre tràgic i el llenguatge és culte.

És el gènere més estretament vinculat al món grec. A l’Edat Mitjana la tragèdia pràcticament va desaparèixer, però s’activà novament a partir del s. XVI. En els temps contemporanis la tragèdia ha sofert una transformació molt profundes i, de vegades, es confon amb el drama, es fa tragèdia col·lectiva o s’enfronta l’heroi amb l’absurd.

Comèdia

Presenta personatges de la realitat, que viuen conflictes quotidians i prosaics, situacions imprevistes, obstacles que dificulten la realització d’una acció en la qual els personatges es mostren ridículs, ignorants, però que té un final feliç, on es recupera l’ordre de totes les coses i de totes els valors criticats. La comèdia pretén provocar el riure de l’espectador. Els personatges solen ser simplificacions arquetípiques, que encarnen un defecte o un valor que no quadra amb l’esquema vigent.

Tragicomèdia

Gènere dramàtic que comparteix elements de la tragèdia i de la comèdia. Va ser conreada sobretot a Roma. Shakespeare i Lope de Vega l’adopten com a eina per renovar els gèneres dramàtics. Té una sèrie de característiques constants:

• els personatges pertanyen tant a capes populars com aristocràtiques,

• l’acció, seriosa o dramàtica, no acaba en catàstrofe,

• l’estil no és unitari: el llenguatge elevat, propi de la tragèdia, contrasta amb el llenguatge col·loquial quotidià, típic de comèdia.

Drama

Gènere teatral modern, per oposició als clàssics de la comèdia i la tragèdia. Planteja, com la tragèdia, un conflicte, situat, en aquest cas, en el pla de la realitat i dels homes, de les forces mesurables. L’heroi dramàtic és un heroi inconscient que ha de lluitar contra quelcom que no preveu. L’enfrontament es dóna entre l’home individual i la societat. Es presenta com una síntesi entre elements de la comèdia i de la tragèdia. El patetisme tràgic és barrejat amb elements realistes, còmics, irònics i absurds. El drama planteja sempre un final tràgic, on no és possible la reconciliació: suïcidi, mort…

Comprensió escrita

Llegeix atentament el text següent i després contesta les preguntes:

“L’HOME FELIÇ”

El Lluís és en una andana esperant el tren. Sembla molt feliç. De fons s’apropa
l’Albert, que reconeix el Lluís.

ALBERT. Lluís, ¿què tal?
LLUÍS. Molt bé. Molt bé…
ALBERT. ¿Et veig més prim, oi?
LLUÍS. Sí, estic en el meu pes ideal.
ALBERT. I de molt bon humor.
LLUÍS. Molt. Estic molt content.
ALBERT. Ja ho veig… ¿Com et va tot?
LLUÍS. Súper. Fantàstic.

L’Albert comença a estranyar-se que el Lluís estigui tan feliç per tot.

ALBERT. ¿I aquella malaltia que semblava...?
LLUÍS. No era res. Va ser una sort. Tinc una salut de ferro.
ALBERT. ¿Allò de les peles ho vas solucionar?
LLUÍS. Massa bé. Ara em sobren els diners.
ALBERT. ¿O sigui, que la feina...?
LLUÍS. Perfecte. Massa, però l’ambient és magnífic, de pel·lícula...
ALBERT. ¿I de ties...? Perquè tu sempre havies estat bastant tímid...
LLUÍS. No dono l’abast. I això que estic enamoradíssim. ¿Saps? L’amor
existeix.
ALBERT. Ja… ¿Segueixes anant al futbol?
LLUÍS. Sí. Sobretot ara que ho guanyem tot. Som els millors.
ALBERT. Sí…

L’Albert es comença a plantejar si està davant de l’únic home feliç del món.

ALBERT. ¿Vas suspendre aquell examen final, oi?
LLUÍS. No, al final no, es van equivocar de nom. Vaig treure un deu perquè
no em podien donar més. Molt bé...

ALBERT. Va ho veig… Bé…
LLUÍS. Sí, Molt bé… Sóc molt feliç. Molt. ¿T’agraden les meves sabates?

L’Albert el mira sense saber què opinar. De cop entren dos infermers que agafen
el Lluís per les aixelles i se l’emporten sense contemplacions.

INFERMER. ¡Va vinga, no molestis aquest senyor!
LLUÍS. Perdona, però ara he de marxar... Truquem-nos...
INFERMER. Això, sí, ja li trucaràs.

A l’Albert se li il·lumina la cara.

ALBERT. (a l’infermer). ¿Què està boig?
INFERMER. Com una cabra.
ALBERT. ¡Ah! ¡Gràcies a Déu! No sap el pes que em treu de sobre... M’estava
entrant una depressió de cavall...

Els infermers s’enduen el Lluís.

“L’home feliç”, dins Pixapins i
Companyia, Estem Penjats, el Tricicle.

Comprensió lectora

1. Qui són els personatges protagonistes del text?

2. On es troben?

3. Quina nota va treure en Lluís de l’examen final?

4. On creus que s’enduen en Lluís: a un hotel, a un hospital o a una
comissaria?

5. Digues si les afirmacions següents són vertaderes o falses, escrivint V/F
dins cada casella:

      En Lluís està en el seu pes ideal.

      L’Albert pregunta al Lluís pels seus fills.

      En Lluís diu que no li sobren els diners, però que està enamoradíssim.

      Els infermers s’emporten l’Albert per les aixelles sense contemplacions.

Sant Antoni

https://docs.google.com/document/d/1PLRqH6Bf9-vHjxYJGiZlCRA1jWAlnQY32m6QCT5AR8s/pub

adverbi

Contesta les preguntes següents amb una d'aquestes locucions adverbials:

fil per randa, de bocaterrosa, a les palpentes, de cap per avall, a fora, a l'esquena, als afores, d'avui en quinze, l'endemà, cap al tard.

• Si no hi havia llum, com vas aconseguir sortir de la cova?
• Les ratapinyades, com dormen dins les coves?
• Com te la va explicar, la pel·lícula?
• La policia, com va fer posar el lladre?
• Ara vius al centre de la ciutat, però om vivies abans?
• El pagès, on es va carregar els sac de patates?
• On ens hem d'esperar?
• Quan comença a fresquejar, en aquest poble?
• Quan t'examines?
• El dia 12 van arribar al peu de la muntanya; i quan van pujar al cim?

Substitueix les expresisons destacades en cursiva de les frases demés avall per les locucions adverbials següents: al cap i a la fi, amb prou feines, de bat a bat, sense solta ni volta, de gom a gom, a corre-cuita, d'avui en vuit.

• Va arribar tan cansat que a penes podia respirar.
• Va començar a insultar-nos sense cap motiu raonable.
• Després de tot, aquesta norma a nosaltres no ens afecta.
• T'esperarem amb els braços oberts completament.
• D'aquí a una setmana me'n vaig a Austràlia.
• Aquesta feina és molt delicada, no es pot fer amb presses.
• Els aficionats van omplir el poliesportiu completament.

més de l'adverbi

Teoria:

L'adverbi és una categoria que no varia, és a dir, invariable i que actuarà com a element modificador d'un verb, un adjectiu o un altre adverbi.

 

1. Segons la forma:

-Simples: avui, bé, aquí...

-Procedents d'adjectius +-ment: ràpidament, fàcilment...

-Locucions adverbials: amb prou feines, de gom a gom, en dejú...

  

Tipus:

-Mode: bé, ràpidament, a la babalà...

-Temps: ahir, després, avui...

-Lloc: aquí, lluny, allà...

-Quantitat: molt, poc, massa...

-Ordre: primer, abans, després...

-Afirmació: sí, oi...

-Negació: no, tampoc...

-Dubte: potser, tal vegada, si molt convé...

 

Practiquem!

 

Anota de quina tipologia són els següents adverbis o locucions adverbials:

malament, a poc a poc, mai, lentament, prompte, demà, per la nit, després, tampoc, no, tercer, fins a la bandera.

Completa les següents oracions amb l'adverbi corresponent del mot que hi ha entre parèntesi:

1. Els futbolistes es vesteixen (mal).

2. La pastissera serveix el pa (amb cura).

3. En Martí avui està més (amable).

4. L'alumnat de 4t treballa (intens).

5. En Joan i la Maite els caps de setmana es troben (amic).

6. Vaig realitzar el dossier (fàcil).

7. El meu gat pensa com pujar a la taula (astut).

8. El govern d'aquest país es comporta (passiu) davant de les manifestacions.

9. Dins d'aquesta empresa hi ha un equip de gent que treballa (altiu).

10. (Història) la dictadura franquista va perjudicar molt la llengua catalana.

 

Completa les oracions següents amb un adverbi i una locució adverbial de la classe indicada entre parèntesis:
 

a) Vine (de temps) ______________________________ a ma casa.
b) Corre (de quantitat) ____________________________ per la pista.
c) Escriu (de manera) ______________________________l’exercici.
d) Caminem (de lloc) ______________________________ del recinte.
e) ________________ (d’afirmació) tens tota la raó.
f) _________________ (de negació) estic disposada a suportar eixes bromes.

De quina classe són els adverbis i locucions adverbials següents?

al costat, de seguida, bé, poc, bruscament, a la nit, una miqueta, davall, bona cosa, així

 

 

el text teatral

Concepte	És una forma d’expressió literària basada en el diàleg, en prosa o en vers, i que incorpora al text escrit un eun element nou que és la representació.
Components	· Diàleg: part que es representa i que ocasionalment pot ser un monòleg. De vegades pot aparèixer un veu en off que fa de narrador/a · Acotacions o didascàlies que són el comentaris que escriu l’autor adreçades a actors i directors per orientar-nos de com vol que es representi l’obra. · Els decorats, les llums són elements junt amb el paper de l’actor i el text que componen l’obra teatral.
Estructura	El text es divideix en actes que a la seva vegada poden tenir diferents escenes. Tradicionalment les obres dramàtiques solen tenir tres actes que es corresponen al plantejament, nus i desenllaç. També hi ha obres de 5 actes (les tragèdies neoclàssiques i les obres de Shakespeare), obres d’un acte (algunes de Molière, les tragèdies clàssiques i La primera història d’Ester
Els gèneres dramàtics	· Tragèdia representa una acció seriosa amb un llenguatge elevat i estan protagonitzades per personatges excepcionals dominats per un destí fatal del qual no poden escapar · Comèdia representa una acció intranscendent protagonitzada per persones sense cap rellevància especial. Sempre té un desenllaç feliç i una voluntat d’entretenir el públic. · Drama és un gènere intermedi protagonitzat per persones quotidianes que poden acabar dominant el seu destí en un trama presentada de manera greu o seriosa.
Elements lingüístics	El diàleg es marca amb un guionet cada vegada que parla un altre personatge. L’estil és directe.

http://213.176.163.146/ceip-santmiquel/escolars/teatre_1.htm

http://iaqse.caib.es/documents/eines_centres/ESO/proves_sonservera/3.catala_2neso.pdf