Adreces web:
http://www.intur.gob.ni/
mapa de carreteres de Nicaragua
Dades de l'Índex socioeconòmic de Nicaragua
dimecres, 15 de maig del 2013
nicaragua
Adreces web:
http://www.intur.gob.ni/
mapa de carreteres de Nicaragua
Dades de l'Índex socioeconòmic de Nicaragua
text predictiu
ESCRIU UNA PREVISIÓ METEOROLÒGICA PER A UN DIARI BASANT-TE EN AQUEST
MAPA DEL SERVEI METEOROLÒGIC DE les Illes Baleats.
PROCURA PARLAR DELS APARTATS
SEGÜENTS:
CEL, PRECIPITACIONS, TEMPERATURES, VISIBILITAT, VENT.
Més coses:
Com seré jo d'aquí a 50 anys?
Com serà el món el 2212?
COMENTARIS DE LA CARTA ASTRAL
Les fan els astròlegs i són la base de les prediccions psicològiques. També reben el nom d'horòscop.
dilluns, 13 de maig del 2013
La llengua catalana
La llengua catalana
La llengua catalana és la llengua romànica que prové del llatí que els romans van implantar, a partir del segle III abans de Crist, a la zona que actualment forma Catalunya. A partir del segle XII, la llengua catalana es va implantar en altres territoris: a les Illes Balears, al País Valencià i a algunes zones de l’illa de Sardenya.
El domini lingüístic actual de la llengua catalana està configurat pels territoris següents:
Els parlars de tots aquests territoris formen una unitat lingüística, és a dir, una única llengua. Malgrat això, el català presenta, com qualsevol altra llengua, varietats geogràfiques (dialectes), que es manifesten en els diversos aspectes lingüístics, sobretot en la manera de pronunciar, el vocabulari i la forma d’algunes paraules.
El lèxic comú a tots els dialectes està format per milers de paraules i algunes d’aquestes, en cada zona geogràfica, tenen realitzacions diferents. En altres paraules, hi ha paraules exclusives o no compartides pel conjunt dels parlants.
EXERCICI
La llengua catalana és la llengua romànica que prové del llatí que els romans van implantar, a partir del segle III abans de Crist, a la zona que actualment forma Catalunya. A partir del segle XII, la llengua catalana es va implantar en altres territoris: a les Illes Balears, al País Valencià i a algunes zones de l’illa de Sardenya.
El domini lingüístic actual de la llengua catalana està configurat pels territoris següents:
|
1. Territoris d’Espanya
|
El principat de Catalunya
Les Illes Balears El País Valencià (llevat de les comarques occidentals) La Franja de Ponent (comarques orientals d’Aragó) El Carxe (comarca de Múrcia) |
|
2. Territori d’Andorra
|
El Principat d’Andorra
|
|
3. Territori de França
|
La Catalunya Nord
|
|
4. Territori d’Itàlia
|
L’Alguer (ciutat de l’Illa de Sardenya)
|
Els parlars de tots aquests territoris formen una unitat lingüística, és a dir, una única llengua. Malgrat això, el català presenta, com qualsevol altra llengua, varietats geogràfiques (dialectes), que es manifesten en els diversos aspectes lingüístics, sobretot en la manera de pronunciar, el vocabulari i la forma d’algunes paraules.
El lèxic comú a tots els dialectes està format per milers de paraules i algunes d’aquestes, en cada zona geogràfica, tenen realitzacions diferents. En altres paraules, hi ha paraules exclusives o no compartides pel conjunt dels parlants.
EXERCICI
Digues com es dirien en el teu dialecte totes les paraules de la taula de paraules balears, valencianes i nord-occidentals.
|
Paraules característiques dels parlars balears
|
Paraules característiques dels parlars valencians
|
Paraules característiques dels parlars nord-occidentals
|
|
al·lot, al·lota
ca calces calçons capell doblers horabaixa idò jai manco moix nígul nin, nina pitxer qualcú sadoll safannària tassó xot |
bes
bescoll cotó en pèl creïlla desllunat dacsa eixir, eixida espill fumeral hui lletuga llima orellals palometa prompte raïl roín, roïna safanòria vesprada xic |
bajoca
canella catxap corder espill estalzí granera fumeral maçana madrina moixó muricec padrí panís roig romer timó trebol silló xut |
Llengua i diversitat
Una llengua no té només una forma sinó que és diversa; és a dir, no
es parla igual a tot arreu ni tots els parlants ho fan igual. Segons
quines siguin les característiques dels parlants, la
situació en què es trobin o bé l’època històrica en què visquin,
faran servir diferents varietats de la llengua:
· Varietats geogràfiques (o dialectes): depenen del lloc de procedència del parlant; per exemple, no parla de la mateix manera una persona de Lleida que una de Barcelona, de Mallorca o de Castelló. Tot i les diferències puntuals, però, es pot dir que parlen la mateixa llengua; el català (balear o valencià).
· Varietats socials: depenen del grup social al qual pertany el parlant. Un grup de persones que comparteixen una mateixa professió o una mateixa afició fan servir determinades expressions que la resta de gent moltes vegades no entén, ja que són pròpies del seu grup social o professional. Em aquests casos es parla de l’argot dels metges, dels estudiants, dels advocats, dels mecànics, dels delinqüents, etc.
· Varietats estilístiques (o registres): depenen de la situació en què es troben els parlants, és a dir, es fa servir un estil de llengua o registre diferent per a cada situació. Una mateixa persona, per exemple, no parla pas de la mateixa manera a casa seva amb la família que en una entrevista de feina.
· Varietats històriques: són les varietats que corresponen a un temps o a una època determinada. Així, doncs, un text escrit en el segle XV presenta diferències respecte d’un text escrit en el segle XXI.
· Varietats generacionals: depenen de l’edat dels parlants; per exemple, una persona de seixanta anys utilitza expressions i mots diferents dels que fa servir un noi o una noia de catorze.
A més d’aquestes varietats, també hi ha una varietat comuna a tots els parlants: la varietat estàndard. És la que es fa servir a l’Administració, als mitjans de comunicació i a l’ensenyament.
EXERCICI
1. Llegeix aquest text i respon les preguntes que hi ha a continuació:
Ahir a la tarda un vehicle amb matrícula 3628BDJ va col·lidir contra el quiosc que hi ha situat just al davant de l’hospital de la ciutat. El conductor del vehicle va sofrir una lipotímia mentre conduïa i va perdre el control de l’automòbil. Els treballadors d’urgències de l’hospital el van atendre a l’acte. El quiosc, de propietat municipal, va quedar completament destrossat.
a) Qui et sembla que pot haver escrit aquest text?
b) Imagina’t que vas presenciar l’accident. Torna a escriure el text tal com l’explicaries tu a un amic teu.
c) Ho has explicat de la mateix manera? Per què?
· Varietats geogràfiques (o dialectes): depenen del lloc de procedència del parlant; per exemple, no parla de la mateix manera una persona de Lleida que una de Barcelona, de Mallorca o de Castelló. Tot i les diferències puntuals, però, es pot dir que parlen la mateixa llengua; el català (balear o valencià).
· Varietats socials: depenen del grup social al qual pertany el parlant. Un grup de persones que comparteixen una mateixa professió o una mateixa afició fan servir determinades expressions que la resta de gent moltes vegades no entén, ja que són pròpies del seu grup social o professional. Em aquests casos es parla de l’argot dels metges, dels estudiants, dels advocats, dels mecànics, dels delinqüents, etc.
· Varietats estilístiques (o registres): depenen de la situació en què es troben els parlants, és a dir, es fa servir un estil de llengua o registre diferent per a cada situació. Una mateixa persona, per exemple, no parla pas de la mateixa manera a casa seva amb la família que en una entrevista de feina.
· Varietats històriques: són les varietats que corresponen a un temps o a una època determinada. Així, doncs, un text escrit en el segle XV presenta diferències respecte d’un text escrit en el segle XXI.
· Varietats generacionals: depenen de l’edat dels parlants; per exemple, una persona de seixanta anys utilitza expressions i mots diferents dels que fa servir un noi o una noia de catorze.
A més d’aquestes varietats, també hi ha una varietat comuna a tots els parlants: la varietat estàndard. És la que es fa servir a l’Administració, als mitjans de comunicació i a l’ensenyament.
EXERCICI
1. Llegeix aquest text i respon les preguntes que hi ha a continuació:
Ahir a la tarda un vehicle amb matrícula 3628BDJ va col·lidir contra el quiosc que hi ha situat just al davant de l’hospital de la ciutat. El conductor del vehicle va sofrir una lipotímia mentre conduïa i va perdre el control de l’automòbil. Els treballadors d’urgències de l’hospital el van atendre a l’acte. El quiosc, de propietat municipal, va quedar completament destrossat.
a) Qui et sembla que pot haver escrit aquest text?
b) Imagina’t que vas presenciar l’accident. Torna a escriure el text tal com l’explicaries tu a un amic teu.
c) Ho has explicat de la mateix manera? Per què?
dimecres, 24 d’abril del 2013
ortografia m/n
Les grafies M i N no presenten cap dificultat quan van davant de vocal, però poden ocasionar alguns problemes ortogràfics quan van davant de consonant.
1. S'escriu m davant de b, p, m:
ombra, embellir, embenar, omplir, campió, companyia, immens, commoure
Són excepcions d'aquesta regla els mots compostos: benparlat, enmig benmereixent, tanmateix, granment...
2. S'escriu m davant de f:
 |
Els compostos de circum i amfi: amfibi, amfiteatre, circumferència...
|
|
I en els mots: àmfora, càmfora, èmfasi, pamflet, triomf, xamfrà, simfonia, nimfa, limfa, pàmfil, trumfo, samfaina...
|
Però s'escriu n davant de f en paraules que comencen en els prefixos:
|
con-: confessar, confitar, conferència...
|
|
en-: enfeinat, enfilar, enfocar
|
|
in-: inflar, informe, infermer
|
3. S'escriu n davant de v: canvi, convent, enveja...
Excepcions: tramvia, triumvir i derivats
4. Davant n s'escriu m o n segons la pronúncia:
alumne, amnistia, columna, gimnàstica, solemne, somni
innat, innecessari, ennegrir, perenne
Cal parar atenció:
|
A la grafia de les paraules: comte, impremta, empremta, premsa, somriure, somnàmbul, mnemotècnic...
|
|
A la diferència entre comte (títol nobiliari), conte (rondalla) i compte (càlcul)
|
Exercici
dimecres, 17 d’abril del 2013
Subjecte i predicat
1- Analitza les oracions següents separant el SNs del SVp Si el subjecte és el·líptic, escriu-lo entre parèntesi:
Ahir vam comprar una tenda de campanya als encants.
No he rebut cap carta des de l’agost.
Aquest any celebrarem la diada de Sant Jordi al centre.
Has copiat malament la meva adreça.
Aquestes vacances vam tornar de Torredembarra ben bronzejades.
Nosaltres tornarem a les dues.
M’agraden molt les novel·les d’intriga.
Tots nosaltres dubtem de la seva sinceritat.
L’amic holandès de la meva germana navegarà pel mar Mediterrani.
Dins l’aula els alumnes fan un dibuix de l’ermita de Sentfores.
Has donat el llibre de botànica a la Mònica.
Va donar-los bona impressió.
Ahir vam comprar una tenda de campanya als encants.
No he rebut cap carta des de l’agost.
Aquest any celebrarem la diada de Sant Jordi al centre.
Has copiat malament la meva adreça.
Aquestes vacances vam tornar de Torredembarra ben bronzejades.
Nosaltres tornarem a les dues.
M’agraden molt les novel·les d’intriga.
Tots nosaltres dubtem de la seva sinceritat.
L’amic holandès de la meva germana navegarà pel mar Mediterrani.
Dins l’aula els alumnes fan un dibuix de l’ermita de Sentfores.
Has donat el llibre de botànica a la Mònica.
Va donar-los bona impressió.
dimecres, 10 d’abril del 2013
el sintagma verbal
Els sintagma verval es una conjut de paraules que tenen com a element més important, el verb.
Ara, poc a poc podem anar contestant...
El verb ens aporta informacio sobre: persona, nombre, temps, aspecte i mode.
Primer, llegim...
1. L’estany de Bunyola2. L’Everest és la muntanya més alta del món3. El sabater de la cantonada4. Nosaltres juguem a bàsquet a la pista del pati5. Les pluges de tardor6. Demà vindran a casa les meves amigues7. El meu amic Sebastià Llorenç8. T’ho explicaran aquells nins9. Celebrarem l’aniversari del Vitto10.Va nevar tota una setmana seguida11.Feliciteu a na Neus!12.Demà plourà.
- Subratllam els enunciats que siguin incomprensibles i sense sentit? A aquests enunciats, què els falta per tenir el sentit que no tenen?
- Podem fer ara una definició del concepte d'oració?
- De la resta d'enunciats, tot prenent els números 2 i 4, podem dir de qui o de què parla l'enunciat? Com s'anomena aquesta part de l'oració? I la resta, com s'anomena?
- Quina coincidència hi ha entre la primera part de l'oració i el verb.
- Cerca dos enunciats en què el subjecte no es trobi en primera posició. Són oracions?
- Quin és el subjecte dels enunciats 9 i 11: primer, cercam el verb: segon, podem dir quina persona i quin nombre té el verb; tercer, quines paraules representen qui o què fa l'acció verbal, que a més concorden amb el verb, en persona i nombre; quart, com s'anomena aquesta mena de subjectes.
- Quin és el subjecte dels enunciats 10 i 12? Són oracions?
Ara podem fer més exercicis sobre subjecte predicat
1. Transformi cadascun d’aquests enunciats en una oració.
a) Tres milions per un Van Gogh
b) Mal temps a les comarques del nord
c) Suport a la política del primer ministre
d) Crits d’indignació contra la tortura
e) Els polonesos, contraris a la pujada de preus
f) Un míssil contra un petroler: vuit morts al Golf Pèrsic
g) Demà, festa major a Gandia
h) Un terrassenc i una valenciana, millors esportistes de l’any
i) L’àrbitre, protagonista del partit
j) Cop de puny a un fotògraf
b) Mal temps a les comarques del nord
c) Suport a la política del primer ministre
d) Crits d’indignació contra la tortura
e) Els polonesos, contraris a la pujada de preus
f) Un míssil contra un petroler: vuit morts al Golf Pèrsic
g) Demà, festa major a Gandia
h) Un terrassenc i una valenciana, millors esportistes de l’any
i) L’àrbitre, protagonista del partit
j) Cop de puny a un fotògraf
2. Destria el subjecte del predicat en aquestes oracions.
És format, sobretot, d’aigua
A les fosques ja no piquen els mosquits
Xerren i xerren sense parar, aquests xiquets
iEl nin del veí sempre plora
És un gran amic, en pere
El meu oncle va molt ben vestit
Va nevar tota una setmana seguida
Tinc un quadre impressionista a l’estudi de casa meva
Sembla molt eficient la nova secretària
Parlarà d’aquest tema, el conferenciant?
A les fosques ja no piquen els mosquits
Xerren i xerren sense parar, aquests xiquets
iEl nin del veí sempre plora
És un gran amic, en pere
El meu oncle va molt ben vestit
Va nevar tota una setmana seguida
Tinc un quadre impressionista a l’estudi de casa meva
Sembla molt eficient la nova secretària
Parlarà d’aquest tema, el conferenciant?
3. Digues si en les oracions subratllades hi ha subjecte el·líptic (SE), predicat el·líptic (PE) o són impersonals (I).
a) ____ Demà anirem a Tiana.
b) ____ Qui t'ha dit això? El meu germà.
c) ____ No fan cas de res.
d) ____ Feia un fred glacial.
e) ____ Qui vol jugar amb mi? Jo
f) ____ Què volia la minyona? Demanava la clau de l'armari.
g) ____ A quina hora vindrà el teu germà? Vindrà a dos quarts de vuit.
h) ____ Què tens? Tinc mal de cap.
i) ____ Oi que és metge el germà de l’Esperança? Si, el meu germà.
j) ____ Tota la nit ha plogut.
k) ____ Qui és aquell que ha entrat? És el meu cunyat.
l) ____ On anireu? Anirem a la serra del Corredor.
m) ____ Porta'm un llibre.
b) ____ Qui t'ha dit això? El meu germà.
c) ____ No fan cas de res.
d) ____ Feia un fred glacial.
e) ____ Qui vol jugar amb mi? Jo
f) ____ Què volia la minyona? Demanava la clau de l'armari.
g) ____ A quina hora vindrà el teu germà? Vindrà a dos quarts de vuit.
h) ____ Què tens? Tinc mal de cap.
i) ____ Oi que és metge el germà de l’Esperança? Si, el meu germà.
j) ____ Tota la nit ha plogut.
k) ____ Qui és aquell que ha entrat? És el meu cunyat.
l) ____ On anireu? Anirem a la serra del Corredor.
m) ____ Porta'm un llibre.
4. Subratlla el predicat de cada oració.
a) El meu oncle m’ha regalat els llapis
b) Va arribar ahir de Vilanova, la Maria
c) Les pluges de la tardor esdevindran perilloses
d) Feia un fred aterrador
e) Avui l'enginyer s'ha acomiadat de la fàbrica
f) Romanien tranquils
g) Demà vindran a casa les meves veïnes
h) Les contínues distraccions d'aquells noi descoratjaven el vigilant
i) Els pares i les mares es senten amoïnats
j) Els excursionistes escalaven amb patiment
b) Va arribar ahir de Vilanova, la Maria
c) Les pluges de la tardor esdevindran perilloses
d) Feia un fred aterrador
e) Avui l'enginyer s'ha acomiadat de la fàbrica
f) Romanien tranquils
g) Demà vindran a casa les meves veïnes
h) Les contínues distraccions d'aquells noi descoratjaven el vigilant
i) Els pares i les mares es senten amoïnats
j) Els excursionistes escalaven amb patiment
Més coses... CD i CI
Subscriure's a:
Missatges (Atom)