ortografia m/n

Les grafies M i N no presenten cap dificultat quan van davant de vocal, però poden ocasionar alguns problemes ortogràfics quan van davant de consonant.

1. S'escriu m davant de b, p, m:
       ombra, embellir, embenar, omplir, campió, companyia, immens, commoure
    Són excepcions d'aquesta regla els mots compostos: benparlat, enmig benmereixent, tanmateix, granment...

2. S'escriu m davant de f:

	Els compostos de circum i amfi: amfibi, amfiteatre, circumferència...
	I en els mots: àmfora, càmfora, èmfasi, pamflet, triomf, xamfrà, simfonia, nimfa, limfa, pàmfil, trumfo, samfaina...

    Però s'escriu n davant de f en paraules que comencen en els prefixos:

	con-: confessar, confitar, conferència...
	en-: enfeinat, enfilar, enfocar
	in-: inflar, informe, infermer

3. S'escriu n davant de v: canvi, convent, enveja...

    Excepcions: tramvia, triumvir i derivats

4. Davant n s'escriu m o n segons la pronúncia:

    alumne, amnistia, columna, gimnàstica, solemne, somni

    innat, innecessari, ennegrir, perenne

Cal parar atenció:

	A la grafia de les paraules: comte, impremta, empremta, premsa, somriure, somnàmbul, mnemotècnic...
	A la diferència entre comte (títol nobiliari), conte (rondalla) i compte (càlcul)

Exercici