bodega i petaca

Consonants oclusives

Vegem, en primer lloc, aquests sons a final de mot:

o So p: sap, llop; club, tub, serp, irab.
o So t dit nebog fred, sud; sort, sord; árid.
o So k sac, fog mag, Hug; arc, llarg, cárrec.

Deduim-ne les REGLES. fixant-nos en els dos sons linals dels mots següents:
o nap, cop, cap, pop, cep, miop.
o prat, set, paret, brut, nebot, petit.
a sac, cec, pessic, groc, amic, doblec.

Exercicis:

1. Digues quin és el primitiu dels verbs següents:
agrupar:          grup
equipar:
atipar: .
tombar:
encalbar:
tapar:
engripar-se:
copejar:
acampar:
estripar:
Tupar:
palpar:

2.




http://www.esca.cat/files/EM%2039%20OCLUSIVES.PDF
http://www.esca.cat/files/O%2041%20CG%2076-77%201%202.PDF

Diferenciam entre la B/V

Les regles de B/V (be alta i ve baixa), pronunciades igual a la majoria de llocs (vaca/baca), donen molts de problemes. P. ex.: ¿per qué cavall s'escriu amb V en catali (com en francés), i amb B en castellá? Per explicar-ho, caldria recórrer a la gramática històrica (i saber llatí).

Una REGLA elemental és la que pots deduir dels mots següents:

o poble, blat, cable, moble.
o brag, pobre, brisa, marbre.

Regla:.................................


Fixa't ara en les séries següents. Dedueix-ne una altra REGLA:

o blau: blava, blavor, blavenc, emblavir...
o viure: vivia, üvent, üvéncia...

Regla:.................................


- cap: cabota, acabar; caber, - cabia...
- sap: sabia, saber, sabut, sabiduria...
- rep: rebia, rebés, rebut...

les conjuncions

Les conjuncions

Què és?
Una paraula invariable que uneix elements del mateix tipus dins de l’oració:

Tinc una germana i un germà.

o bé enllaça oracions entre si:

Véns amb mi o te’n vas amb ells?

Exercicis:

Completa les oracions següents amb una conjunció:

- En Miquel _______ en Josep van d'excursió

- Véns al cine ______________ quedes a casa- Vaig anar al cine ____________ no el vaig veure

- No vindré _______________ no hi ha autobús

- ____________ em deixes el llapis et donaré un caramel

- Ho faré _________ no em renyin

- Fa molt de fred ______________ no vendré

Totes les conjuncions que hi ha en aquestes oracions enllacen sintagmes. Encercla-les.

a No et confonguis, eh? Això no és xampany sinó cava.
b La Isabel no és jove ni vella: és una persona de mitana edat.
c Què prefereixes: una orxata acabada de fer o bé un gelat?
d Tenim un hort urbà a la terrassa on hem plantat enciams i cebes.
e Aquest noi no vol estudiar ni treballar!
f L’Anna és molt tímida però molt amable.
g El meu cosí no viu aquí ni allà: només hi passa algunes temporades, amb nosaltres.
h Arribaràs aviat o tard, avui?

http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/per_a/index.htm#

les preposicions

Ja sabem que en català les preposicions tenen algunes diferències envers el castellà, i sinó fem una prova, qui no se sap de memòria les preposicions en castellà i en canvi en català només en sap pronunciar algunes. Anem a donar-los-hi una repassada. En aquestes quatre ratlles he utilitzat algunes preposicions sabríeu dir-me quines?

 

 

Les preposicions són uns mots que no varien, que fan de nexe subordinant amb altres paraules, sobretot entre el complement verbal i el verb.

Les principals preposicions en llengua catalana són:

-Preposicions àtones (no tenen síl·laba tònica):

a, amb, de, en, per.

-Preposicions tòniques (tenen una síl·laba tònica):

cap, contra, des, durant, entre, envers, fins, llevat, malgrat, mitjançant, pro, segons, sense, sobre, sota, ultra, vers.

-Contraccions ("preposicions amagades"):

al ( a + el), als (a + els), del (de + el), dels (de + els), pel (per + el), pels (per + els).

Exercicis de preposicions:

-Redacta cinc oracions utilitzant preposicions simples, compostes o locucions prepositives i adverbials d'aquesta fitxa.

- Tria l’opció adequada a cada cas:

a) Una preposició és una paraula (variable / invariable) que serveix per (enllaçar / qualificar) una paraula amb el seu (determinant / complement). El sintagma introduït per una preposició s’anomena sintagma (preposicional / complemetari).

b) Les preposicions febles  són ..., ..., ..., ... i ..., i la preposició composta ... . S’anomenen febles perquè són monosíl·labs (tònics / àtons).
 
- Identifica les preposicions febles que apareixen en les frases següents.

a) En una contrada anomenada Frígia hi havia un llac d’aigües claríssimes.
b) A l’indret on ara es veia el llac, s’aixecava una ciutat magnífica, amb cases de marbre, que és la pedra del país.
c) –Dispenseu, bona gent; hem fet un llarg camí i estem cansats. Podríeu donar-nos acolliment per una nit?
d) Filemon i Baucis van preparar un menjar exquisit per a Zeus i el seu fill Hermes.

- Digues quin és l’element dominant i quins són els elements subordinats per la preposició en les expressions següents. Després, determina si els elements subordinats fan de complement del nom [CN], complement de l’adjectiu [CAdj] o complement del verb [CV], com a l’exemple. Pots fer-ho en taules:

plats	de terrissa vermella
element dominant	element subordinat [CN]

a) Llac d’aigües claríssimes.
b) Acolliment per una nit.
c) Terrissa amb dibuixos blancs.
d) Van marxar de la ciutat.
e) Asseguts a la porta.
f) Penjava del sostre.
g) Plens d’olives.
h) Compassius amb els forasters.

- Posa la preposició adequada:

a)  ... matí em prenc un panet i un suc.
b) Vaig néixer ... Galícia i ara visc ... Sabadell.
c) Que hi tens res ...  veure, tu?
d) Posi’m tres plàtans ben madurs i tres ...  verds.
e) Ja no ens en queda gens, ... sucre.
f) Aquest sabó fa olor ... llimona.
g) Té una camisa ... ratlles i un vestit ... quadres.

- http://www.esca.cat/files/SV%20CP-CC01.PDF

 

accentuació

zonaClic - activitats - Síl.labes, tonificació i accentuació

1.- Classifiqueu aquestes paraules en els grups de sota:

quilòmetre, arròs, zoològic, fàbrica, abric, lliçó, tonyina, paquet, llibre, clínica, tortuga, pàgina, sucre, balcó, música, plaça, forner, àguila, elefant, bolígraf.

AGUDES	PLANES	ESDRÚIXOLES

2.- Accentueu les paraules agudes, quan calgui:

canto          germa                   autobus                femeni                  vindran      

clavell         padri          sortira

3.- Accentueu les paraules planes, quan calgui:

cadira                   album                  facil            examen       tunel           cantaves    

masia                   quimic

4.- Acentueu les paraules esdrúixoles següents:

Nuria          area            pagina        classica       fisica           farmacia

mecanica    industria

5.- Contesteu les preguntes següents:

Quines vocals duen accent obert? _________________________________

Quines vocals duen accent tancat? ________________________________

6.- Expliqueu per què s’accentuen aquestes paraules:

Líquid
Avió
Ràdio
Elegància
Fàcil
Família
Tómbola
Cabàs

7.- Expliqueu per què no s’accentuen aquestes paraules:

Roba
Maria
Pinyol
Febrer
Porta
Parlarem
Carrer

 més exercicis:

https://sites.google.com/site/laccentjaviadri/exercicis-en-catala

http://lenguasap.files.wordpress.com/2010/10/accentuacic3b3.pdf

Treball Robinson Crusoe

Activitats de repàs from mjvercher

llengua i comunicació I

Els tipus de text

Vols escriure correctament qualsevol tipus de text? existeixen set tipus de textos diferents.

• Narració
• Notícia
• Descripció
• Definició
• Instruccions
• Argumentació
• Exposició

El text informatiu

Estructura

La notícia consisteix a passar a un discurs o text uns fets, per tant està subjecta a convencions de gènere i estil. Té tres parts principals:

• Titular: format per un títol breu i un subtítol que el complementa. La funció del titular és atreure l’atenció del lector.
• Entrada: és el primer paràgraf de la notícia en periodisme escrit i sovint radiofònic. Serveix com a resum, ja que generalment proporciona la informació bàsica que respon a les preguntes qui, què, com, quan, on i per què. 
• Cos: exposa de manera ordenada, i mitjançant els diversos paràgrafs, el contingut de la notícia que ja s’ha exposat de forma resumida en l’entrada. Al començament sempre hi ha els fets més importants i cap al final els menys importants. En periodisme escrit, d’aquesta estructura se’n diu "piràmide invertida".

Característiques de la notícia

 

Informar és posar la gent al corrent de les coses que passen. Tots els mitjans de comunicació dediquen una part important de la seva programació a informar, és a dir, a donar notícia a la gent de tot el que passa al món.
Una notícia és l'exposició d'un fet d'actualitat. Una notícia serà menys important o més en funció de:
 

• La proximitat (terratrèmol a Catalunya vs terratrèmol al Japó).
• La quantitat de gent afectada (vaga de pilots d'avió vs vaga a l'empresa Seat).
• La singularitat (un gos mossega un home vs un home mossega un gos). 
• El caràcter tràgic(atropellament d'un vianant vs instal·lació d'un semàfor en una cruïlla). 

• L'actualitat: no és notícia el que no és nou. Això fa que a vegades se sacrifiquin temes de fons o de gran abast per la novetat d’altres esdeveniments i constitueix una de les principals crítiques al periodisme d’actualitat
• L'interès humà: la notícia ha de connectar amb els interessos del públic del mitjà o saber generar-los, per això la tendència ideològica i de selecció de temes de cada mitjà condiciona el tipus de notícies que hi apareixen
• La repercussió: si els protagonistes de la notícia són famosos o es tracta d’un tema amb repercussions a la vida real de les persones, augmenta la seva rellevància.

 EXERCICIS

1. Llegeix aquesta notícia de diari i, després, contesta les preguntes de més avall.

La Nit Bruixa encén sa Pobla Milers de persones assistiren ahir vespre a una de les revetles de Sant Antoni més típiques de Mallorca. Gloses, caparrots, dimonis i foguerons en foren els protagonistes

Margalida Ramis. Sa Pobla. Foguerons, dimonis, caparrots, gloses, ximbombes i espinagades foren els protagonistes d'una de les revetles més típiques de Mallorca. Sa Pobla bull per la vigília de Sant Antoni i ahir vespre, com cada any, foren milers de ciutadans els que no es volgueren perdre la Nit Bruixa. Devers les set de l'horabaixa, la plaça ja estava estibada. El batle de sa Pobla, Biel Serra, acompanyat de la resta de regidors de la Corporació, fou l'encarregat de rebre les autoritats polítiques. La festa començà enguany amb un gest emotiu: els caparrots i gegants feren, primer de tot, una reverència davant el bar de Cas Cotxer, el propietari del qual, Jaume Mestre, morí recentment. Just abans de partir cap a l'ofici de completes -l'acte més solemne-, es llegí, encara a la plaça, la convidada, acte que dóna l'inici a la revetla, enguany en record d'Alexandre Ballester. Tot seguit, els dimonis del Grif, els dimonis d'Albopàs, els de l'Obreria i de l'Ajuntament, gegants, caparrots, caparrots minyons i la Banda de Música encapçalaren la desfilada cap a l'església. Els carrers estaven estibats i els més petits estaven emocionats al seu pas, ja que són uns personatges molt sentits pels poblers.

a) Qui és l’emissor del retall de diari anterior?
b) Qui han de ser els receptors de la notícia, és a dir, a qui va adreçada?
c) Resumeix en dues ratlles el missatge del text.
d) Quin codi lingüístic ha utilitzat el periodista que ha redactat la notícia?
c) A través de quin canal es transmet?
d) Busca en la notícia la resposta a les sis preguntes bàsiques.

2. El text següent no és adequat per a un noticiari. Corregeix-hi els errors d’adequació que hi trobis.

Un cotxe i un camió s’han fomut una nata de campionat aquest matí a l’autopista AP7 a l’altura de la Tordera. Hi ha deixat la pell tres persones: el paio que conduïa el cotxe, la seva xavala i el tio del camió.

3. Hi ha una altra característica de la notícia que és la sorpresa, la singularitat i la sensació. Digues quines de les notícies de l'enllaç incorporen aquesta característica i després inventa-te'n una. Recorda que ha de tenir totes les altres característiques i que ha de mantenir l'estructura.

enllaç

4. Inventa’t una notícia i escriu-la. Ha de tenir titular, subtítol, entradeta, un segon paràgraf i una foto (amb peu de foto).