Grafies s / ss / c / ç / z

Grafies s / ss / c / ç / z


1.  A la plaça hi ha onze cases de pisos.
2.  Dissabte farem arròs a la cassola amb pèsols i trossets de conill.
3.  L'Ignasi pensa passar les vacances a França.
4.  Aquestes panses són massa dolces.
5.  La caça del cérvol va ésser difícil.

1. Normes d’ortografia

Ortografia de la essa sonora
NORMA 1 Entre vocals, la essa sonora es representa amb una essa (s).	-s-: camiasa, lesió, museu, paisatge, països, presagi, rosa...	Paraules amb essa sonora que en singular no duen essa final: anàlisi, crisi, dosi, èmfasi, hipòtesi, oasi, parèntesi, síntesi... Paraules que es pronuncien amb essa sonora: adhesió, decisió, explosió, frase, presumpte, residu...
NORMA 2 En els compostos de fons, dins i trans, la essa sonora també s’escriu amb una essa (s).	-dins-: endinsar -fons-: enfonsar, enfonsament trans: transitar, trànsit
NORMA 3 A principi de paraula idarrere consonant, la essa sonora es representa amb una zeta (z)	z-: zebra, zero, zona, zoo... Cons+z: donzella, dotzena, esmorzar, pinzell, quinze, senzill...
EXCEPCIÓ DE LA NORMA 1 Hi ha algunes paraules cultesque presenten una z entre vocals.	z-: amazona, trapezi, ozó, topazi...

Ortografia de la essa sonora
NORMA 4 A principi de paraula, la essa sorda es representa amb unaessa (s) o bé amb una ce (c).	s-: sabata, seient, síndria, sucre...	Paraules que es pronuncien amb essa sorda: agressió, comissió, discussió, dissoldre, expressió, impressió... Altres paraules d’ús freqüent que s’escriuen amb ç trencada: alçar, avançar, començar, calçat, confiança, creixença, força, llança...
	c-: ceba, cendra, cendrer, cent, cera, cérvol, cicló, cigonya, cinta, cirera...
NORMA 5 Entre vocals, la essa sorda es representa amb una essa doble (ss) o bé amb una ce (c) o una ce trencada (ç).	-ss-: arrissar, cassola, cuirassa, disfressa, emissora, massís, pallasso, passadís, pissarra, tassa...
	-c-: àcid, facècia, places, recinte...
	-ç-: abraçada, amenaçar, caçar, eriçó, plaça, puça, raça...
NORMA 6 A final de paraula, la essa sorda es representa amb unaessa (s) o bé amb una c trencada (ç).	-s: arròs, bus, cabàs, dilluns, fals, llapis, massís, tros, vernís, tapís...
	-ç: avanç, avenç, braç, capaç, comerç, descalç, dolç, esforç, estruç, feliç, glaç, març, veloç...

1.  Classifica els mots següents segons el so de la grafia en negreta:

cosina, passeig, dipósit, televisor, bicicleta, paisos, biessol, presó, arrissar, antesala, piscina, Ignasi, tossut, noblesa, tassa, pólissa, vellesa, mosso, regaléssia, trapezi.

2.  Aparella els mots següents,  com si haguessin de rimar de manera perfecta (els

mateixos sons a partir  de la vocal tònica):

anàlisi

abscissa

musa

rasa

classe

massa

fossa

metamorforsi

tisi

oasi

diàlisi

crisi

frase

tassa

conscisa

tesi

premissa

divisa

fase

pesi

gasa

topazi

passi

russa

faci

dosi

bassa

mossa

medusa

puça

3.   conpteta amb S o SS:

cla__e

cami__a

nece__ari

divi__ió

co__a

co__í

calTo__a

carni__er

ca__ament

cerve__a

carba__a

co__idor

de pre__a

de__itjar

esglé__ia

france__a

intere__os

ma__ia

mo__egar

di--abte

curio_-itat

go__a  (animal)

de__embre

di__et

fla__ada

explo__ó

fra__e

gro__a

mestre__a

na__al

disfre__a

esti__ores

empa__ar

espo__ar

espe__or

ga__o__a

matala__os

mo__a

no__altres

palla__o