dimecres, 17 d’abril del 2013
Subjecte i predicat
1- Analitza les oracions següents separant el SNs del SVp Si el subjecte és el·líptic, escriu-lo entre parèntesi:
Ahir vam comprar una tenda de campanya als encants.
No he rebut cap carta des de l’agost.
Aquest any celebrarem la diada de Sant Jordi al centre.
Has copiat malament la meva adreça.
Aquestes vacances vam tornar de Torredembarra ben bronzejades.
Nosaltres tornarem a les dues.
M’agraden molt les novel·les d’intriga.
Tots nosaltres dubtem de la seva sinceritat.
L’amic holandès de la meva germana navegarà pel mar Mediterrani.
Dins l’aula els alumnes fan un dibuix de l’ermita de Sentfores.
Has donat el llibre de botànica a la Mònica.
Va donar-los bona impressió.
Ahir vam comprar una tenda de campanya als encants.
No he rebut cap carta des de l’agost.
Aquest any celebrarem la diada de Sant Jordi al centre.
Has copiat malament la meva adreça.
Aquestes vacances vam tornar de Torredembarra ben bronzejades.
Nosaltres tornarem a les dues.
M’agraden molt les novel·les d’intriga.
Tots nosaltres dubtem de la seva sinceritat.
L’amic holandès de la meva germana navegarà pel mar Mediterrani.
Dins l’aula els alumnes fan un dibuix de l’ermita de Sentfores.
Has donat el llibre de botànica a la Mònica.
Va donar-los bona impressió.
dimecres, 10 d’abril del 2013
el sintagma verbal
Els sintagma verval es una conjut de paraules que tenen com a element més important, el verb.
Ara, poc a poc podem anar contestant...
El verb ens aporta informacio sobre: persona, nombre, temps, aspecte i mode.
Primer, llegim...
1. L’estany de Bunyola2. L’Everest és la muntanya més alta del món3. El sabater de la cantonada4. Nosaltres juguem a bàsquet a la pista del pati5. Les pluges de tardor6. Demà vindran a casa les meves amigues7. El meu amic Sebastià Llorenç8. T’ho explicaran aquells nins9. Celebrarem l’aniversari del Vitto10.Va nevar tota una setmana seguida11.Feliciteu a na Neus!12.Demà plourà.
- Subratllam els enunciats que siguin incomprensibles i sense sentit? A aquests enunciats, què els falta per tenir el sentit que no tenen?
- Podem fer ara una definició del concepte d'oració?
- De la resta d'enunciats, tot prenent els números 2 i 4, podem dir de qui o de què parla l'enunciat? Com s'anomena aquesta part de l'oració? I la resta, com s'anomena?
- Quina coincidència hi ha entre la primera part de l'oració i el verb.
- Cerca dos enunciats en què el subjecte no es trobi en primera posició. Són oracions?
- Quin és el subjecte dels enunciats 9 i 11: primer, cercam el verb: segon, podem dir quina persona i quin nombre té el verb; tercer, quines paraules representen qui o què fa l'acció verbal, que a més concorden amb el verb, en persona i nombre; quart, com s'anomena aquesta mena de subjectes.
- Quin és el subjecte dels enunciats 10 i 12? Són oracions?
Ara podem fer més exercicis sobre subjecte predicat
1. Transformi cadascun d’aquests enunciats en una oració.
a) Tres milions per un Van Gogh
b) Mal temps a les comarques del nord
c) Suport a la política del primer ministre
d) Crits d’indignació contra la tortura
e) Els polonesos, contraris a la pujada de preus
f) Un míssil contra un petroler: vuit morts al Golf Pèrsic
g) Demà, festa major a Gandia
h) Un terrassenc i una valenciana, millors esportistes de l’any
i) L’àrbitre, protagonista del partit
j) Cop de puny a un fotògraf
b) Mal temps a les comarques del nord
c) Suport a la política del primer ministre
d) Crits d’indignació contra la tortura
e) Els polonesos, contraris a la pujada de preus
f) Un míssil contra un petroler: vuit morts al Golf Pèrsic
g) Demà, festa major a Gandia
h) Un terrassenc i una valenciana, millors esportistes de l’any
i) L’àrbitre, protagonista del partit
j) Cop de puny a un fotògraf
2. Destria el subjecte del predicat en aquestes oracions.
És format, sobretot, d’aigua
A les fosques ja no piquen els mosquits
Xerren i xerren sense parar, aquests xiquets
iEl nin del veí sempre plora
És un gran amic, en pere
El meu oncle va molt ben vestit
Va nevar tota una setmana seguida
Tinc un quadre impressionista a l’estudi de casa meva
Sembla molt eficient la nova secretària
Parlarà d’aquest tema, el conferenciant?
A les fosques ja no piquen els mosquits
Xerren i xerren sense parar, aquests xiquets
iEl nin del veí sempre plora
És un gran amic, en pere
El meu oncle va molt ben vestit
Va nevar tota una setmana seguida
Tinc un quadre impressionista a l’estudi de casa meva
Sembla molt eficient la nova secretària
Parlarà d’aquest tema, el conferenciant?
3. Digues si en les oracions subratllades hi ha subjecte el·líptic (SE), predicat el·líptic (PE) o són impersonals (I).
a) ____ Demà anirem a Tiana.
b) ____ Qui t'ha dit això? El meu germà.
c) ____ No fan cas de res.
d) ____ Feia un fred glacial.
e) ____ Qui vol jugar amb mi? Jo
f) ____ Què volia la minyona? Demanava la clau de l'armari.
g) ____ A quina hora vindrà el teu germà? Vindrà a dos quarts de vuit.
h) ____ Què tens? Tinc mal de cap.
i) ____ Oi que és metge el germà de l’Esperança? Si, el meu germà.
j) ____ Tota la nit ha plogut.
k) ____ Qui és aquell que ha entrat? És el meu cunyat.
l) ____ On anireu? Anirem a la serra del Corredor.
m) ____ Porta'm un llibre.
b) ____ Qui t'ha dit això? El meu germà.
c) ____ No fan cas de res.
d) ____ Feia un fred glacial.
e) ____ Qui vol jugar amb mi? Jo
f) ____ Què volia la minyona? Demanava la clau de l'armari.
g) ____ A quina hora vindrà el teu germà? Vindrà a dos quarts de vuit.
h) ____ Què tens? Tinc mal de cap.
i) ____ Oi que és metge el germà de l’Esperança? Si, el meu germà.
j) ____ Tota la nit ha plogut.
k) ____ Qui és aquell que ha entrat? És el meu cunyat.
l) ____ On anireu? Anirem a la serra del Corredor.
m) ____ Porta'm un llibre.
4. Subratlla el predicat de cada oració.
a) El meu oncle m’ha regalat els llapis
b) Va arribar ahir de Vilanova, la Maria
c) Les pluges de la tardor esdevindran perilloses
d) Feia un fred aterrador
e) Avui l'enginyer s'ha acomiadat de la fàbrica
f) Romanien tranquils
g) Demà vindran a casa les meves veïnes
h) Les contínues distraccions d'aquells noi descoratjaven el vigilant
i) Els pares i les mares es senten amoïnats
j) Els excursionistes escalaven amb patiment
b) Va arribar ahir de Vilanova, la Maria
c) Les pluges de la tardor esdevindran perilloses
d) Feia un fred aterrador
e) Avui l'enginyer s'ha acomiadat de la fàbrica
f) Romanien tranquils
g) Demà vindran a casa les meves veïnes
h) Les contínues distraccions d'aquells noi descoratjaven el vigilant
i) Els pares i les mares es senten amoïnats
j) Els excursionistes escalaven amb patiment
Més coses... CD i CI
dilluns, 8 d’abril del 2013
Sant Jordi 2013
Llegenda de Sant Jordi
Fa molt i molt de temps, el poble de Montblanc era devastat per un monstre ferotge i terrible, que podia caminar, volar i nedar, i tenia un alè tant pudent, que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l'aire i produïa la mort a tots els qui el respiraven.
El monstre era l'estrall dels ramats i les persones, i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Preocupats per la situació, els habitants de Montblanc van pensar en donar al drac, cada dia de menjar a una persona, per intentar calmar-lo. El problema, era trobar la persona que vulgues sacrificar-se cada dia per ser devorada pel drac.
I així fou com després d'una llarga discussió, els vilatans van decidir sortejar cada dia qui seria la persona que aniria a para a l'estomac del drac. I així ho feren, i sembla ser que la jugada els va sortir bé, l'abominable bèstia se'n deuria sentir satisfeta, perquè deixà de fer estralls i malifetes per aquelles terres.
Però heus aquí que un dia, la sort feu que li toqués ser devorada a la filla del rei. La jove princesa era molt simpàtica, amable, bonica i elegant. Tenia el cor de tots els ciutadans robats, i per aquest motiu centenars s'oferiren per substituir-la. Però el rei, afligit i adolorit, fou just i sever, la seva filla era com qualsevol altre. Si li havia tocat hi havia d'anar.
I així fou com la jove donzella sortí del castell per trobar-se amb la bèstia mentre tot el poble mirava desconsolat i afligit, com la princesa es dirigia cap al sacrifici. Però mentre la noia es dirigia cap al cau del monstre, un jove cavaller, amb una brillant armadura, muntat sobre un cavall blanc, es va presentar. La donzella se'l mirà i l'advertí:
- Fugiu! fugiu ràpidament d'aquí! noble cavaller, si us quedeu per aquí, apareixerà la bèstia i només us vegi us devorarà.
El jove cavaller, se la mirà i li contestà
- No patiu jove donzella.Si sóc aquí es perquè hi he vingut expressament. He vingut des de molt lluny per protegir-vos a vós i a alliberar el vostre poble d'aquesta fera.
No va tenir temps ni de dir això, que de cop i volta va sortir la fera, davant l'horror de la princesa i el goig del cavaller. Va començar una intensa però breu lluita, fins que el cavaller li va clavar una bona estocada amb la seva llança, que va deixar malferida a la terrible bèstia i la matar. De la sang que en brollà, en sorgí ràpidament un roser, amb les roses més vermelles que la princesa hagués vist mai, roser del que el jove cavaller en tallà una rosa i li oferí a la princesa.
Activitats:
|
dimecres, 20 de març del 2013
dimecres, 13 de març del 2013
“Anís del mono” [Dins Vuitanta-sis contes, de Quim Monzó. Quaderns Crema. Barcelona 1999. Pàgs. 319-322]
El senyor Nonell havia dinat en un restaurant libanès amb qui considerava el seu millor amic. Havien celebrat que el senyor Nonell complia setanta-tres anys. Com que feia temps que no dinava de manera opípara ni bevia, va arribar a casa un pèl alegre. Tot i això, va obrir la porta sense gaires problemes: durant tot el trajecte, des que, poc després de sortir del restaurant, es va adonar que havia begut en excés, s'imaginava, com a les pel·lícules, lluitant per ficar la clau al pany. L'eufòria el feia sentir-se en aquell estat d'esperit que convida a fer encara una altra copa. Per això, va anar a l'habitació (dormitori i estudi alhora) i, de l'armariet de les begudes, antigament ben assortit, en va treure l'ampolla d'anís, l'única que hi havia d'ençà que el metge li va prohibir l'alcohol.
La va trobar buida. Feia temps que sospitava que, de tant en tant, la Matilde en xarrupava. Però mai no havia trobat l'ampolla buida del tot; i aquest cop, va rumiar, l'havia trobada així perquè, des de feia setmanes, per primera vegada en dècades i no pas sense patiments, el senyor Nonell no havia tastat cap gota d'alcohol. Es va muntar la pel·lícula ràpidament: la Matilde havia anat fent un glop avui, un glop un altre dia, en la creença que, entre cada dos glops seus, el senyor Nonell també en feia: convençuda que cada vegada rebaixava només una mica el nivell de l'ampolla, ignorant que el senyor Nonell no en bevia gens, de mica en mica ella sola se l'havia acabada tota.
El senyor Nonell mai no s'havia preocupat per aquells glops d'anís robats. La Matilde estava al seu servei des de feia quaranta-set anys i sempre havia estat una serventa ideal. Aquell migdia, però el senyor Nonell es va sentir profundament ferit. Si havia tingut la força de voluntat de no beure ni sola gota durant setmanes, el mínim que podia manar, un dia que tornava a casa després d'un gran dinar i disposat a fer una (una única) copa més, era precisament això: poder-la fer.
Parlar-li cara a cara de l’assumpte li semblava poc digne. Va decidir enxampar-la. Aquella mateixa tarda va anar al supermercat i va comprar nova ampolla d'anís. A casa, se'n va servir un gotet, va fer una marca dissimulada a I’etiqueta del coll per senyalar el nivell i poder així certificar quan i quant en bevia. Al llarg del dia, sempre que la Matilde feinejava per l’habitació (bé fent el llit, bé endreçant els llibres que ell havia consultat el dia abans), el senyor Nonell no li treia l'ull del damunt.
Tot i no haver-la enxampat, l'endemà l'ampolla havia baixat de nivell. Va pensar, en conseqüència, que potser la Matilde no s'arriscava a fer la cisa mentre ell estava despert. Ho devia fer al matí abans de les deu, que era quan obria les cortines de bat a bat per despertar-lo. Cada dia, doncs, el senyor Nonell es llevava abans que la Matilde, i estava a l'aguait, dissimuladament. No la veia mai actuar. Només hi havia dues possibilitats: o bé sense adonar-se’n es tornava a adormir abans que ella entrés per obrir les cortines, o bé ella no feia el glop a aquella hora. I, en canvi, cada matí, el nivell d'anís havia baixat un dit. Això li va fer suposar que potser cometia la indignitat abans d'anar a dormir, no pas quan es llevava.
Al cap de tres setmanes, el senyor Nonell se sentia del tot burlat. Obsessionat, no se n'anava al llit fins que tenia la certitud que la Matilde feia estona que dormia. Es llevava més d'hora que ella, i es passava el dia vigilant l'armariet. Quan la Matilde s'hi acostava amb l'excusa (ara ja li semblava ben clar que era una excusa) de treure la pols, li tenia l'ull al damunt tota l’estona. I quan ella tocava l’ase (perquè trobava que l'actitud i la cara tensa del senyor Nonell denotaven repapieig), ell interpretava aquesta tocada d’ase com una mostra de l'enuig que li produïa sentir-se controlada i, doncs, no poder fer cap traguet de l’ampolla més que d'amagat. De nit, el senyor Nonell somiava que, a més de no poder beure, havia de contemplar com el nivell de l’ampolla minvava constantment, i la ira que aquesta burla li provocava feia que l'úlcera es fes grossa, cada cop més grossa, tan grossa que al final ja era més grossa no pas ell mateix. Moria sense treure'n l'aigua clara i, des del taüt que havien col·locat sobre el llit, voltat de ciris, veia finalment com, entre les ombres, la Matilde s'atansava a l'armariet, treia l'ampolla i en xarrupava. La ira, en aquesta part del somni, li venia no pas d'haver mort sense enxampar-la, sinó del fet d'estar mort i, doncs, tot i haver-la enxampat, no poder dir-hi ni fer-hi res.
El senyor Nonell empitjorava. Ara ja es passava la major part d'hores al llit, incapaç de llevar-se, i la Matilde havia hagut d'afegir, a les feines de minyona, les d'infermera. El senyor Nonell, però, no treia l'ull del damunt de l'armariet i quan, un cop el dia, s'aixecava amb esforç per comprovar el nivell de l'anís a l’ampolla, veia que, indefectiblement, aquest havia minvat. El senyor Nonell va començar a creure que, encara que li resultés difícil precisar com i per què, hi havia una relació directa entre el nivell de líquid de l'ampolla i la vida que li quedava. Quan finalment a l'ampolla hi va haver amb prou feines un dit, el senyor Nonell va optar per una solució dràstica: un moment que la Matilde va baixar al mercat, va enverinar l'anís. Va anar a dormir amb un somriure no gaire diferent del que, l'endemà, li va descobrir als llavis la Matilde quan el va trobar mort.
Qüestionari
1. Qui és el protagonista d’aquesta narració? Hi ha algun personatge secundari i/o antagonista? Identifiqui’l.
2. Quin fet o acció de la narració és el més important i que li dóna sentit? Expliqui’l.
3. Li sembla raonable l’actitud del protagonista en relació a la Matilde? Per què?
4. Expliqui el desenllaç.
5. Calculi el temps intern?
6. Quin punt de vista adopta la narració?
7. Considera que “Anís del mono” té molts o pocs personatges? Allò que hi passa és senzill o complex? D’acord amb les respostes anteriors, a quin subgènere narratiu adscriu aquesta narració?
8. Aquesta història és real o és inventada per algú? Si és inventada, digui per qui?
dimecres, 6 de març del 2013
r i rr
les grafies r/rr
La grafia r pot representar dos sons:
- la r simple [ɾ] (cara, senyora, braç... )
- la r múltiple [r] (rosa, rec, carro, serra, subratllar... )
- A més, en ocasions, escrivim la r encara que no soni (dormir, alzinar, clar... )
La R múltiple [r]
La R múltiple s'escriu algunes vegades r i altres vegades rr. Per tal de saber si s'ha d'escriure r o rr hem de tenir en compte algunes normes:
- escrivim r -> [r]
- darere de consonant: enraonar, folre, conreu...
- a començament de mot: rata, rec, rosa, rodó...
- en mots compostos:
arítmic, antireligiós, autoretrat, multiracial, eradicar, monorail, suprarenal, neorealisme, termoregulador, ultraràpid... - escrivim rr -> [r]
- en mig de dues vocals: carro, serra, arrodonir, parrac...
- La R muda (la escrivim encara que no soni)
- - En els infinitius acabats en -ar, -er, -ir:
Ex: cantar, témer, dormir - - En les paraules derivades que acabenen -ar, -er, -or, -dor:
- -ar: bestiar, alzinar, campanar...
- -er: fuster, ametller, matalaser...
- -or: negror, maror, segador, pescador...
- -dor: assecador, venedor...
- - En posició final dels mots que tenen derivats que contenen r:
Ex: clar (clara), por (poruc), paper (paperera)...
| • cóer | • baal | • pae | • cea |
| • aòs | • folar | • espàec | • coneu |
| • oca | • emei | • riea | • sea |
| • enedar | • cao | • ameicana | • vidier |
| • iisori | • pre ogativa | • eadicar | • pouc |
guarda-roba o guardaroba?
Els compostos en què el segon element comença amb r- i el primer acaba amb vocal s'escriuen separats amb un guionet, per facilitar-ne la lectura (i evitar la pronunciació d'una r simple en comptes d'una r vibrant):
barba-roig, bleda-rave, guarda-roba, busca-raons, Vila-rodona, etc.
Val a dir, però, que hi ha certs noms compostos que ja estan lexicalitzats i es consideren com un de sol per la tradició històrica que tenen. És el cas, per exemple, del mot aiguarràs, que ha estat adaptat gràficament del llatí aqua rasis (en canvi, s'escriuen amb guionet aigua-ros i aigua-sal).
EXERCICIS:
-Subratlla la forma correcta de les següents parelles:
barbaroig / baba-roig, guarda-roba / guardaroba, buscaraons / busca-raons,
aigua-rràs / aiguarràs, aiguasal / aigua-sal, aigua-ros / aiguaros.
-Completa:
• radioeceptor • aítmia • autoetrat • biem • gea • aossegar • botifaa • supraenal • preomànic • preogativa • infraoig • grecoomà • ultraapid • monoail • infraoig • biefringent • contraestar • multiacial • coeferent • triem
-Escriu cinc oracions on apareguin paraules d'aquesta fitxa.
Dictat preparat:
1. La major part dels arbres d'aquestes terres són cirerers.
2. De tant prendre el sol, t'ha quedat la pell ben torrada.
3. Ha arribat un carregament d'arròs.
4. El record se li havia esborrat de la memòria.
5. Cantar i ballar eren dues coses que el rejovenien.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)