L’accentuació

Algunes paraules s’escriuen amb accent gràfic sobre la vocal tònica. Aquest signe ens ajuda a diferenciar paraules com ara les següents:

Fàbrica (la fàbrica de teixits)

Fabrica (fabrica fil)

Fabricà (va fabricar)

1. Tipus d'accent

greu o obert (à, è, ò) sobre vocals obertes	agut o tancat (é, í, ó, ú) sobre vocals tancades
a: menjàrem, bàscula, vàlid, matalàs, pàmfil. e: interès, bèstia, mèrit, canapè, perquè,cèntim. o: mòdul, allò, òliba, repòs, Sònia, arròs.	e: vindré, créixens, haguéreu, accés, també. i: Berlín, pastís, legítima, veí, rítmic, tísic. o: pastós, furóncol, tórtora, cantó, institució. u: cautxú, múscul, fúcsia, brúixola, pallús.

2. Norma general d'accentuació

S'accentuen	els mots aguts acabats en -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in.	romà, cantaré, rodolí, lliçó, ningú,callaràs, entès,  espantadís, arròs,pallús, comprèn, Dublín.
	els mots plans acabats en terminacions que no siguin -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in.	exàmens, fenòmens, plàncton,portàveu, entristíssiu, cànon, tòrcer,còncau, correguérem, monòlit.
	tots els mots esdrúixols, acabin com acabin.	Àsia, plusvàlua, àrea, paciència, Núria,harmònium,  període, diòptria.
No s'accentuen	els mots que no s'incloguin en la norma anterior ni els monosíl·labs.	menjaran, cantareu, remei, examen,corregueren,  fenomen, Maria, sortissis,Caucas, pa, vi, sa.

Exercicis:

1. Completa les expressions següents:

a) La vocal a sempre l’accentuarem amb accent ..., perquè és una vocal ... .
b) Les vocals i i u sempre les accentuarem amb accent ... perquè son vocals ... .
d) Les vocals e i o les accentuarem amb accent ..., quan siguin ..., i amb accent ... quan siguin ... .

3. Classifica les paraules en agudes, planes i esdrúixoles. Accentua-les si cal.

Volca, sentencia, fenomen, manya, polze, segell, perdua, metode, poligon, embus, oxigen, obtus, colepoter, manilla, nove, camio, angles, metode, cronica, perdua .

Agudes	Planes	Esdrúixoles

Ara, passa-les al plural i repeteix l’exercici.

Agudes	Planes	Esdrúixoles

4. Classifica les paraules següents en planes i esdrúixoles i accentua les que hagin de dur accent.

a) Avaria, noticia, fusteria, colonia.
b) Agencies, teories, sandalies, masies.
c) estatua, cua, grues, perdues.

Planes	Esdrúixoles

5. Subratlla la síl·laba tònica de les paraules següents i classifica-les segons que siguin paraules agudes, planes o esdrúixoles. Accentua les que hagin de dur accent.

Esparrec, mual, optic, proleg, molestia, estatues, orbita, preso, municipi, ogre, prestec, pregres, pressec, muntanyos, oloros, present, esplai, fastic, recondit, tomaquet, expert

Agudes	Planes	Esdrúixoles

Les lletres g/j, x/ix i tx/ig

Normativa (senzilla, moooolt senzilla)

NORMA 1: El so palatal sonor es representa:

• Amb lletra g davant e, i                 geniva, girafa, rigidesa
• Amb lletra j davant a, o, u             jardiner, joventut, juguesca, pluja, pitjor, pujada

NORMA 2: El so palatal sord es representa:

• Amb la lletra x a principi de paraula i darrere consonant      xerrada, xiprer, xumet, anxova
• Amb el dígraf ix darrere vocal                                               caixa, reixa, coixa, cuixa

NORMA 3

El so compost o africat a final de paraula s’escriu amb –tx en les paraules de les famílies que presenten –tx- enmig de paraula.

Família amb –tx-: paraula amb tx final. Despatxat, despatxet: despatx Esquitxos, esquitxar: esquitx

NORMA 4

El so compost o africat a final de paraula s’escriu amb –ig (darrere i només s’escriu –g) en les paraules de les famílies que presenten -j- o -g- enmig de paraula.

Família amb –j- o –g-: paraula amb –ig final

Passejar, passegen: passeig

Boja, bogeria: boig

Desitjar, desitgen: desig

1. Copia els sintagmes següents i omple els buits amb la j o g, d’acord amb la norma 1.

a) Un pi...ama i un ...ersei.
b) Una ...irafa salvat...e.
c) Un pro...ecte enve...able.
d) Un ...erani i un ...ira-sol.
e) Un se...ell en forma de ...eroglífic.
f) Una tar...eta de l’en...inyer.
g) Un ra...ola i un prestat...e.
h) Un pro...ectil lleu...er.

2. Escriu aquestes paraules amb x o ix segons correspongui, d’acord amb la norma 2.

a...eta, ar...iu, cala..., co...í, disbau...a, fe..., gron...ador, gu..., madu...a, pan...a, pe..., re...a, te...it, ...ifra, va...ell.

3. Completa la sèrie de formes verbals d’acord amb el model:

cantar	cantes	cantàveu	cantin	cantant
pujar	...	...	...	...
viatjar	...	...	...	...

4. Completa la sèrie de formes verbals d’acord amb el model:

blanc	blanca	blancs	blanques
boig	...	...	...
mig	...	...	...

5. Copia aquestes frases i omple els buits amb la grafia adequada (ig, tx, j, g).

a) Quin re...! L’a...eta del safare... ra...a molt. M’he esqui...at d’aigua el vestit nou.
b) Fa temps que desit...o anar a passe...ar amb tu pel passe... marítim.
c) El caçador porta un cartu... a la cartu...era.
d) Obrirà el despa... el mes de ma....
e) La posta del sol era ro...enca, d’un ro... daurat.
f) Posi’m mi... meló i mit...a síndria.

Dictat

Les bruixes, per entrar en la comunitat bruixesca, han de signar un pacte
amb el diable, però no poden emprar cap estri metàl·lic a tall de ploma; s'han
de valer obligadament d'un element vegetal, i la gent diu que fan servir de
ploma pues d'argelaga; se les claven al braç fins a fer-ne rajar sang, que els
serveix de tinta. D'aquí ve que hom anomeni l'argelaga "ploma del diable".
Les bruixes celebren llurs reunions les nits dels dissabtes als cims de
muntanyes i en grans boscos, on efectuen les danses al voltant d'arbres,
generalment d'un roure ben cepat o d'una alzina ben ufanosa.

la narració

Elements de la narració 2 eso from UIB

activitats en xarxa:
http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/literatura/prosa/contes/pantalla4.htm

El verb... més exercicis

El verb - activitats - Vocabulari d'accions

zonaClic - activitats - Vocabulari d'accions

el verb

El  verb és la categoria gramatical que utilitzem per expressar accions, processos o estats: cantar, créixer, ser...

Els verbs es poden dividir en dues parts:

a. Lexema o arrel: és la part que conté el significat.  Es localitza traient-li  el morfema  d’infinitiu corresponent: cant-ar; dorm-ir; perd-re; tém-er. 

b. Morfemes: indiquen el nombre, la persona, el temps i el mode.

•   Morfemes de nombre (singular o plural)
•   Morfemes de persona
•   Morfemes de temps

Les conjugacions verbals són 3:

• 1a conjugació: L’infinitiu acaba en –ar. Model: verb cantar

• 2a  conjugació:L’infinitiu acaba en –er o -re. Models: verb témer o  perdre

• 3a conjugació:L’infinitiu acaba en –ir. Model: verb dormir o Servir

Els verb regulars són aquells que segueixen el model de la seva conjugació sense canvis. Els  irregulars  són els que pateixen alguna variació i no segueixen el model: sóc, ets, és, seria (el verb ser és molt irregular).

Els morfemes de temps ens serveixen per indicar en quin moment té lloc l’acció.

Per exemple: “La Clara no ha vingut amb nosaltres al concert perquè ens va  dir que volia venir quan ja  havíem comprat  les entrades.”

“Ha vingut” expressa una acció en un passat recent.  “Va dir” seria un passat una mica més llunyà i  “Havíem comprat” encara més llunyà.

Hi ha  temps simples –canto, saltava, venia...- i  temps compostos.

Exercicis del verb

http://blocs.xtec.cat/llenguarb4/files/2011/05/exercicis-del-verb.pdf

I ara més ajuda:

pàgina per conjugar: http://www.verbs.cat/ca/

pàgina de consulta i exercicis: http://pedagogoterapeuta.blogspot.com.es/2011/03/treballem-els-verbs-en-catala.html

activitat complementària: http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/subjuntiu/index.htm

classifiquem paraules

Classificació de les paraules

Totes les paraules es poden agrupar segons la categoria gramatical a la que pertanyen. Aquesta classificació té en compte diversos factors: El significat (nivell semàntic): Mots plens: són els que per ells mateixos designen persones, coses, conceptes (forner, vas, bellesa, ...). Mots buits: el seu significat depèn del context en què es troben (ell, aquest, ...) La forma (nivell morfològic): Mots variables: acostumen a tenir una forma diferent en funció del gènere, el nombre, la persona, el temps, ... (blanc-blanca; vols-volíem, ...). Mots invariables: que no canvien de forma (jo, doncs, ...). La funció que exerceixen dins l'oració (nivell sintàctic): ni ha mots que fan de nucli, n'hi ha que fan de complement, n'hi ha que determinen i que relacionen altres mots, etc.

La sintaxi és la part de la gramàtica que estudia les relacions entre els diferents elements que composen l'oració.

Aquí tens algunes de les categories gramaticals que estudiarem: - Substantiu: designa un objecte, un ésser o un concepte. - Adjectiu: complementa al substantiu i n'expressa alguna qualitat. - Verb: expressa una acció, un estat o un procés. - Adverbi: qualifica un verb, un adjectiu o un altre adverbi. - Preposició: enllaça dos mots o sintagmes, fent que el segon depengui del primer. - Conjunció: uneix mots, sintagmes o oracions.